Ico

Fabra, Pompeu

Tractat de ortogral'ia
catalana

PURCHASED FOR THE

UMVERSITY OY TORONTO L1BRARY

FROM THE

CANADÀ COUNC1L SPECIAL GRANT

FOR

Histoiy of ART /68

TRACTAT

ORTOGRAFIÍ CATALANA

POM PEU FABRA

BARCELONA

TIPOGRAFIA «L'AVENÇ^: RONDA DE L'UNIVERSITAT, 20
I904

TRACTAT D'ORTOGRAFIA CATALANA

TRACTAT

ORTOGRAFIA CATALANA

POM PEU FABRA

BARCELONA

TIPOGRAFIA «L'AVENÇ»: RONDA DE L'UNIVERSITAT, 20
I904

Z -o O i

0CT24

PC

El tractat d'ortografia que avui donem al públic es
una obreta purament didàctica. No es un llibre niés
on se faci l'exposició i la defensa d'un sistema ortogràfic
determinat: el seu objecte es explicar l'ortografia usual.

El lector no trobarà en aquest llibre cap innovació
ni cap d'aquells llargs raonaments tant freqüents en les
gramàtiques catalanes, encaminats a demostrar la bondat
d'aquesta o d'aquella solució ortogràfica. S'hi han supri-
mit també totes les regles de caràcter etimològic, les quals
no són realment de cap utilitat sinó pera aquells que conei-
xen la llatina.

En substitució d'aquestes regles, que exigeixen la
coneixença del llatí, se n'han establert d'altres que supo-
sen, en cambi, la del castellà. S'ha fet això tenint en
compte que la present obreta va endreçada a lectors que
saben tols aquesta llengua i que amb això sels facilita
extraordinàriament l'estudi de l'ortografia catalana.
Avui que en les escoles de la nostra terra s'ensenya, no l
català, sinó l castellà, la coneixença de la llengua foras-
tera ns serveix pera simplificar l'exposició de l'ortografia
de la nostra llengua; el dia que en les nostres escoles s'en-
senyarà a escriure en català, llavors serà la coneixença

del català i de la seva ortografia que servirà pera facilitar
l' estudi de l' ortografia castellana an aquells que desitgin
coneixe-la.

No posseint el català una ortografia seguida per tot-
hom, en aquells casos en els quals s'empleen diferents
sistemes (accentuació gràfica, empleu de la h, representa-
ció de la s sorda, ctc), no se n'explica naturalment un
de sol, sinó tots. Cal, no obstant, advertir que, així com
no s parla sinó excepcionalment d'aquells sistemes que no
han conseguit implantar-se, tampoc se citen algunes gra-
fies que, si bé s troben, al contrari, am prou freqüència,
són evidentment dolentes i inacceptables .

Gran part de les paraules citades en el present llibre,
ja en llistes especials, ja com exemples, s'han reunit en
una llista alfabètica, que va al final de l'obra. L'utili-
tat que pugui tenir aquesta llista es considerablement
augmentada per l'inserció d'una infinitat d'observacions
que no havien trobat cabuda en cl text, així com per l'in-
clusió d'un gran nombre de derivats, am la qual queda
abundantment exemplificat tot lo que, referent a derivació,
se diu en els §§ y i S.

capítol i

vocals

i. — En les paraules de més d'una sillaba o polisillabs hi ha sempre
una vocal que s pronuncia am niés energia que totes les altres. En el
mot de tres sillabes cosina, es la ;'; en el mot pare, la a ; en el mot
nebot, la o. Aquesta vocal s'anomena iònica, i tota vocal no tònica
s'anomena atona. En el mot cosina, i es una vocal tònica; o i a són vo-
cals atones. La sillaba que conté una vocal tònica s'anomena Iònica o
dominant. En cosina es la sillaba si; en gaire es la sillaba gai; co, tia i re
són sillabes atones. La més gran energia am que s pronuncia una vocal
o una sillaba s'anomena accent iònic; i dir que l'accent tònic cau sobre
tal vocal o tal sii'.aba equival a dir que aquesta vocal o aquesta sillaba
són la vocal tònica o la sillaba dominant de la paraula.

En les paraules d'una sillaba o tnonosillabs, la llur sillaba única es
equiparable. per l'energia de la seva emissió, a les sillabes dominants dels
polisillabs, i conté, per consegüent, una vocal tònica. Ex.: cor, mai: la
o de cor i la a de mai són dues vocals tòniques com la o de amor i la ,i
de desmai. S'exceptuen uns quants monosillabs. que són estudiats en el
capítol v.

2. — A vuit poden reduir-se les vocalb. catalanes. Són les vuit vocals
que sentim en les vuit paraules pas, cel, vell, fil, cor, corc, curt i la (arti-
cle). Se distingeixen amb els noms de a tònica, c oberta, e tancada,
i, o oberta, o tancada, u i a atona o vocal neutra. En la pronuncia de
Barcelona, les dues vocals i i n poden ser tòniques i atones, la vocal

neutra es sempre atona, i les altres, fóra en alguns casos excepcionaiis-
sims, són sempre tòniques.

3. — Pera la representació de les vuit vocals tenim únicament cinc
lletres o signes: a, e, i, 0, 11. Un mateix signe pot servir pera representar
dues i fins tres vocals. La lletra a representa una (7 tònica en pare i una
(i atona en poma; la lletra e representa una e oberta en cel, una e tancada
en vell i una <7 atona en home; la lletra 0 representa una 0 oberta en cot,
una 0 tancada en cort i una ;/ atona en cosina. En cambi, una mateixa
vocal pot ésser representada per dues lletres diferents. Ex.: les segones
sillabes de les paraules home i poma són idèntiques, les dues paraules
acaben en el mateix só n atona; no obstant, la una s'escriu amb e final
i l'altra amb a final. Un altre exemple: la mateixa vocal ;/ atona, que
representem am la lletra // en la paraula punxar, es representada per la
lletra 0 en la paraula gronxar.

Cap dificultat ofereix la representació de les vocals tòniques catala-
nes: la vocal <i tònica ve sempre representada per la lletra a ; la vocal »'
tònica, per la lletra 1; la vocal u tònica, per la lletra ;/ ; les dues vocals
e oberta i e tancada, per la lletra e; i les ducs vocals 0 oberta i 0 tan-
cada, per la lletra 0; de manera que la pronuncia indica en cada cas la
lletra que s'ha d'emplear. L'escriptura de les vocals atones constitueix,
en cambi, una de les dificultats més grosses de l'ortografia catalana; puix
que ducs vocals freqüentissimes poden ésser representades cada una per
dues lletres diferents: la vocal neutra o a atona, per les dues lletres d i
e, i la vocal it atona, per les dues lletres 0 i u. Ex. : home i poma. gron-
xar i punxar. La majoria dels polisillabs són. doncs, paraules d'ortografia
dubtosa en el sentit que la llur ortografia no ve donada per la llur pro-
nuncia: la pronuncia sol no ns diu si hem d'escriure nabot o nebot, surtir
o sortir.

VOCALS TONÏQU1S

4. — En determinats polisillabs se marca la vocal tònica escrivint
sobre seu un signe especial, que s'anomena accent gràfic. Ex.: sabó,
aon am l'accent escrit sobre la 0 s'indica que la vocal representada per
aquesta lletra es la vocal tònica, es dir, que de les dues sillabes de la
paraula la segona es la tònica o dominant. En català s'empleen dos
accents diferents, l'agut, com en sabó, i el gtave. com en això, els quals
serveixen, com acabem de dir, pera indicar en els polisillabs quina es la

vocal tònica, però també s'empleen en determinats casos pera indicar
que una e. o una o es oberta o tancada o que un monosillab es tònic.
Ex.: lè i tè: bota i bóta ; pèl (Ex.: Hi ban trobat un pèl), diferent de pel
aton (Ex.: Han passat pel mateix eamij. Sobre l'empleu dels dos accents
grafies agut i grave V. capítol v.

5.- — Apart l'accentuació, cap dificultat ofereix l'ortografia de les
vocals tòniques. Remarquem solament que en algunes paraules se sent
sovint una u en lloc d'una o; són ploma, broma, tomba, torbo:, corba,
triomf, que cal escriure amb o i no amb ;/ : pluma, brttma. etc. són cas-
tellanismes, així com fecundo, immunda i demés adjectius en undo, que
deuen reemplaçar-se per fecon, immon, etc, i els femenins correspo-
nents, per feeouda, immouda, etc. (i).

En les paraules citades anteriorment, o es bona, v defectuosa. No
pot dir-se lo mateix de la e i de la a en paraules com arrenca i arranca ;
aquí la e i la a són totes dues acceptables. Citem: treure i traure, jeure
i jaure, néixer i nàixer, i els verbs de la primera arrenca i arranca, llenca
i llança, neda i nada, enseja i ensaja. El dialecte barceloní prefereix en
general les formes amb e (treure, jeure, etc); altres varietats, les (or-
ines amb a (traure, jaure, etc). Això que passa entre les dues vocals a
i e, passa també en determinades paraules entre una e oberta i una e
tancada, entre una o oberta i una o tancada, entre una o tancada i una
;/, etc. : a les formes barcelonines bèstia, València, sòl, bo, corresponen
les formes gironines bèstia. València, sòl, bo : al barceloní minyona, el ros-
sellonès minxnua.

a, e EN LES SÍL•LABES ANTERIORS A LA DOMINANT
0, U EX EL MATEIX CAS

6. — El català posseeix un nombre extraordinari de
paraules tretes d'altres paraules del mateix català mitjan-
çant Fadjunció de terminacions especials, anomenades
i it fixes. Ex. : el substantiu blancor, tret de l'adjectiu blanc
mitjançant Fadjunció del suíïxe or. Quan una paraula està

(i) En camti, no es menta, sinó munta; omple i umple són totf.es
ícceptables.

12

relacionada amb una altra de la llengua, com blancor ho
està am blanc, se diu que la primera es un deriva! de la
segona, que s'anomena primitiu.

Quan una paraula reb un sufixe, perd aquella 1 seu
accent tònic (i); a la vocal tònica del primitiu corres-
pon, per consegüent, una vocal atona del derivat. Doncs
bé: aquesta vocal atona del derivat ve sempre repre-
sentada per la mateixa lletra que la tònica del primitiu.
Així, escrivim amb a magror, que ve de magre, i amb e
negror, que ve de negre; no escrivim fuscor, sinó foscor,
perquè 1 primitiu es fosc; i, en cambi, no escrivim boidor,
sinó buidor, perquè 1 primitiu es buid. Anàlogament: de
blanc, blancor; de verd, verdor i no vardor ; de groc, gro-
gor i no grugor ; de cru, cruor.

Tota paraula formada d'una altra per l'ad j unció d'un
sufixe, té, doncs, una sillaba atona l'ortografia de la qual
ve donada pel primitiu. En el derivat vermellor, es la
segona: de vermell, vermellor i no vermalhv.

7. — En la majoria dels verbs l'accent tònic cau sobre
una vocal del radical en unes de les llurs formes i sobre
una vocal de la terminació en altres. En el verb mirar, el
radical es mir ; són formes d'aquest verb miro, mires,
mira, mirem, mireu, miren, mirava, miraré, miri, mirés,
mirat, mirant. En les formes miro, mires, mira, miren,
miri, l'accent tònic cau sobre la vocal del radical; en les

(1) Remarquem que 1 primitiu, al rebre 1 sufixe, pot ademés sofrir
les següents modificacions: addició d'una n (de fi, finor) ; supressió de
la seva lletra final (de negre, negror); cambi d'una consonant sorda en
sonora (de groc, grogor), d'una u en v (de blau, blavor) o de ig en ;', tj o Ix
(de roig; rojor; de lleig, lletjor). No parlem dels cambis purament orto-
grafies, com els de s en ss, de c en au, etc.

formes mirem, mireu, mirava, miraré, mirés, mirat, mirant ,
cau sobre una vocal de la terminació. Les primeres s'ano-
menen formes fortes, i les segones, formes dèbils.

A la vocal tònica de les formes fortes correspon
naturalment una vocal atona de les formes dèbils. Doncs
bé: aquesta vocal atona de les formes dèbils ve sempre
representada per la mateixa lletra que la vocal tònica de
les formes fortes. Així, escrivim amb a cansar, cansem,
causeu, perquè diem causo, canses, cansa, i amb e pensar,
pensem, penseu, perquè diem penso, penses, pensa; no
escrivim grunxar, sinó gronxar, perquè diem gronxo; i,
en cambi, no escrivim pouxar, sinó punxar, perquè diem
punxo.

En la majoria dels verbs, les formes dèbils (o accen-
tuades en la terminació) tenen, doncs, una sillaba atona
l'ortografia de la qual ve donada per les formes fortes
(o accentuades en el radical). En el verb gemegar, es la
segona: no escriurem gemagar, sinó gemegar, perquè
diem gemego.

En els verbs de la primera conjugació citats en el § 5,
es facultatiu escriure e o a en les formes dèbils : arren-
quem, arrenqueu, arrencava, etc, o arranquem, arranqueu,
arrancava, etc, segons se prefereixi arrenco o arranco. En
cambi, en els verbs néixer, jeure, treure i beure, les formes
dèbils s'escriuran sempre amb a. Ex.: naixem, naixen,
naixia, naixeré, nasqués, nascut; jaiem, jaieu, jaure, jaguem,
jagueu, jagués, jagui.

En els verbs cosir, sortir i lossir s'escriuen amb 0 les
formes dèbils i amb u les fortes. Ex.: surto, surts, surt,
sortim, sortiu, surten, sortia, sortir, sortint. Alguns escriuen
anàlogament amb 0 les formes dèbils del verb jugar: jogar ,
jaguem, jogueu, jogava etc, malgrat jugo, jugues, etc.

— i4 —

En els verbs voler i poder s'escriu volguetn, vòlgueu,
volgués, volgut i poguem, pagueu, pogués, poguí, encara que s
digui vulgui i pugui.

8. — En paraules germanes l'una catalana i l'altra cas-
tellana, les vocals pretoniques corresponents vénen en
general representades per les mateixes lletres. Així, una n
atona catalana o vocal neutra s'escriu a o e segons corres-
pongui a una a o a una e castellanes (i); i una u atona
catalana s'escriu o o u segons correspongui a una o o a
una 7/ castellanes (2).

Exemples :

A a castellana correspon a catalana: amigo, amic;
caballo, cavall; camino, cami; halcóx, falcó. Anàloga-
ment : farina, harmònic, jardi, llagosta, madur, quaresma,
raó, salut, salvatge, ialeut, bacallà. Excepcions: afemixa-
do, efemiual; astilla, cslella; barxiz, verniç; maravii.i.a,
meravella; trabajo, treball.

A c castellana correspon c catalana : seguro, segur;
i.egl'mbre, llegum; vecixo, vex. Anàlogament: Betlem, ce-
dir, cerebel, educar, elefant, elegant, elegir, element, elevar,
enemic, general, berejge, metall, necessari, penetra, persona,
senyor, separa, terrible, vergonya. Són remarcables: berenar
(merendar), felor (hedor), gelós (celoso), verema (vhx-
dimía), verí (veneno), i estil, estiu, deposi t, comunment
pronunciats islil, istiu, dipòsit. Excepcions: embajada, am-

(i) Són molt poques les paraules en que la vocal neutra correspon
a altres vocals castellanes. Ex.: gigantf., gegant; estornudak. rsteniu-
dar. Pera l'ortografia d'aquestes paraules, V. § 9.

(2) Són molt poques les paraules en que la vocal u atona correspon
a altres vocals castellanes. Ex.: bambolina, mnssotiiia. Pera l'ortografia
d'aquestes paraules, V. §9.

— 15 —

baixada; exero, janer; asesinar, assassinar; esmeralda,
esmaragàa; rencor, rancor (i).

A o castellana correspon o catalana : botón, boló; hor-
miga, formiga; costumbre, costum. Anàlogament: conill,
corona, donzella, dolor, fortuna-, governa, homogeni, model,
novembre, octubre, orella, oliva, possible, vocal, volcà, apolo-
gia. Excepcions: soberbía, supèrbia; soborxar, subornar;
sofocar, sufocar; suportar, suportar; bqletíx, butlletí.

A u castellana correspon // catalana: fuxesto, funest;
mujer, muller, humii.de humil. Analogamet: furor, humor,
humà, judici, pudor, rubi, tutela. Excepcions: cubrir,
cobrir; kütrir, nodrir; pulir, polir; sufrir, sofrir; urdir,
ordir; surtido, assortit; suspiro, sospir; sustraer, sostrau-
re; usted, vostè; juvextut, joventut; cartulina, cartrolina;
aturrullar, alorrollar.

En molts pocs casos la regla establerta en aquest § està
en contradicció am les regles dels §§ 6 i 7. Quan així suc-
ceeix, cal seguir aquestes regles i no pas aquella. Ex. : A
despullar correspon en castellà despojar; no obstant, no
s'escriurà despollar, sinó despullar, perquè les formes for-
tes d'aquest verb no tenen 0, sinó //, ja que diem despullo.
Al diminutiu plom ela correspon el diminutiu castellà
plumita; no obstant, no s'escriurà plumetu, sinó plomela,
perquè 1 primitiu no es pluma, sinó ploma.

Es convenient no confondre Is derivats propriament dits de que s
parla en el ,§6 amb uns altres derivats, que anomenarem pseudo-derivats
pera distingir-los d'aquells; tals són filial, de fill ; secundari, de segon;
lingual, de llengua. Fixant-nos en el primer, es faci! veure que no està

(i) S'escriu també: embaixada, gener, assessi, etc. A el•lj inicial cas-
tellà correspon aix. Ex.: f.njambrr, aixam; enjugak, aixugar. Però
•alguns escriuen eixam, eixugar, etc.

i6

relacionat ara fill, com blancor ho està, per exemple, am blanc. Com el
cataià treu ['adjectiu boirós del substantiu boira per J'adjujició del sufixe
ós, el llatí treu l'adjectiu filialis del substantiu filius per l'adjunció del

sulixe alts; dins del llatí filialis es un derivat de filius, com dins del
català boirós es un derivat de boira. Ara bé: la paraula llatina filias, per
una sèrie de cambis fonies graduals i inconscients, produeix la paraula
catalana //'//, i quan ja la llengua catalana ha pres naixença, els escriptors
hi introdueixen l'adjectiu llatí filialis. Kl vocabulari català compta, així,
amb el substantiu fill i am l'adjectiu filial, representants dels mots llatins
filius i filialis; i com filialis era un derivat de filins, el seu representant
català filial es considerat com un derivat de fill, representant del seu
primitiu filius ; però en rigor no ho es, \iu\-x. filial no s'ha format de fill,
sinó que es la traducció directa del filialis llatí. Lo mateix ocorre am
secundari respecte de segon, i am lingual respecte de llengua.

La regla donada en el §6 no s refereix an aquests derivats, sinó als
derivats propriament dits, com boirós de boira i blancor de blanc. Seria un
error creure que, en virtut d'aquella regla, s'ha d'escriure secondari i no
secundari, perquè diem segon i no seguit, o que s'ha d'escriure exclosiò en
lloc &' exclusió, i lectifer en lloc de lacti fer, perquè diem exclòs i llet.

Eu la majoria dels casos es fàcil distingir els pseudo-derivats (als
quals cal aplicar la regla del § 8) dels derivats propriament dits (als
quals cal aplicar la regla del ,§ 6). Generalment, una diferencia entre les
consonants del deiiv.it i les del primitiu (i) ens revela ja que s tracta
d'un pseudo-derivat. Ex. : la c de secundari, corresponent a una g de
segon; la / i el grup et de lacli/er, corresponents a una // i a una / de
llet, ens diuen clarament que s tracta de dos pseudo-derivats. Quan no
es així, el castellà ns diu gairebé sempre si s tracta d'un pseudo-deí ivat
o d'un veritable derivat. Ex.: diem cavitat bucal; l'adjectiu bucal està
relacionat amb el substantiu boca; Wi/ té una o: hem d'escriure boca I,
aplicant la regla del § 6 ? Vejam el castellà. En castellà s diu cavidad
bucal; la u de bucal, corresponent a una o de boca, ens diu que bucal es
un pseudo-derivat; bucal català ho serà també (2), i, aplicant la regla
del § 8, escriurem cavitat bucal. L'adjectiu butal es la traducció directa
de l'adjectiu llatí buccalis (derivat de buecà), com filial l'es de filialis

(1) Es clar que no ha de ser cap de les diferencies consignades en
la nota del § 6.

(2) Als pseudo-derivats del castellà corresponen en català pseudo-
derivats, i viceversa.

— 17 —

(derivat de feiitis). Altres exemples: cresta, crustaci; mòc, mucosa, mucosilat;
molt, multitud, multiplicar. No obstant, s'escriu generalment joventut en
lloc de juventut (en castellà juventiid).

Presenten també la mateixa alternancia vocàlica que boca i bucal: dolç
i dulcificar, concórrer i concurrent, exclòs i exclusió, corba i curvilini.

9. — Les regles establertes en els §§ 6, 7 i 8 són apli-
cables a un nombre extraordinari de paraules; de manera
que, en la majoria dels casos, la coneixença d'aquestes
regles ens permet escriure degudament les vocals atones
anteriors a la tònica sense necessitat de recórrer al diccio-
nari. No deixa, perxò, d'haver-bi un nombre considera-
ble de paraules en les quals l'ortografia de la vocal o
vocals atones anteriors a la tònica no ns ve donada per cap
de les regles dels §§ anteriors. A continuació indiquem
l'ortografia d'una bona part d'aquestes paraules, fent im-
possible la confecció de la llur llista completa, no sola-
ment la manca d'un bon diccionari de la llengua, sinó
també l'existència de no poques paraules l'ortografia de
les quals no està encara fixada. En les mateixes llistes que
segueixen figuren alguns mots escrits amb e o amb «, els
quals no es rar trobar escrits amb a o amb e, i viceversa.
Els marquem amb un asterisc.

I. a, e. En general s'escriu a. Ex. : abaixar, abellir,
abesliat, aconduil, aconseguir, aconsolar-se, acontentar, adés,
agrella, aixordar, ajornar, arrodonir, assaborir, assaciar,
assaig, assecar, assenyalar, assolir, alenyer; Agnès, almoina,
alsina, ancell, barret, cadell, cadira, calaix, calin, clapir,
dragea, fadrí, fajol, gairell, garlanda, garrell, garrí, garric,
gaudir, glalir, graó, gita ret, lladó, maduixa, magrana,
mainada, malalt, manxà, masegar, masell, palet, panteix,
parpella, palaji, rampell, sadoll, sagó, taronja, tauró, trame-
tre, traiiuilar, xacolala, xaniós, xaruc; aclaparar, Alacant,

— iS —

amanyagar, carcanada, farfallós, gargamella, pampallugues,
safareig, tafaner, tirallonga, xaragall.

S'escriu e :

i.1 En les sillabes inicials de i des. Ex.: debades,
defalliment , degotar, dejorn, dejuni, deixeble, delit, deturar;
desgavell, desinvolt, deslliurar, despesa. Excepcions: da-
munt, darrera, davant, davallar*, dalè, dalir-se.

2." En la sillaba inicial em. Ex.: cmbanmal, emboi-
rar-se, emmidonar, empatollar, emprovar, empaitar, empln-
jat. Excepcions: amdós, ambaixada*.

3.' En la sillaba inicial en. Ex.: encalçar, encallar,
encens, encis, endarrerir, enginy, engolir, enquesta, enra-
biar-se, ensems. Excepcions: angoixa, angunia*.

4.' En la sillaba inicial es. Ex. : esbaïment, esblainiat ,
esbrinar, esb ullar, escairar, escanlellar, escarafall, escarran-
sit, escarràs, escaure, esclafir, esdevenir, csfullar, esgarrifar,
esgralinyar, esllanguiment, esmicolar, esparpillar, estemordir,
estimbar, esvanir-se. Excepcions: ascó*, aspergir, astor, as-
truc* i davant de s, com en assaborir, assaciar, etc.

).' En la sillaba inicial re. Ex.: rebrec, rebost, rebuig,
regalim, regirar, rejeclar, relliscar, remugar, reqnesta, retru-
nyir. Excepcions : rabal, rabassa, rabejar, rabent, ragalxo,
rajola, ramor*.

6/ En becaina, bellugar-se, besavi, bescambra, bescan-
tar, bescoll, bescomptar-se, besant, besnét, bessac, bessó, bes-
treure, eixir, eruga*, femella, fesomia, fesluc, gegant, gemec,
geniva, genoll, gessamí, g resol, llepiçós, Ueminer, lleuger,
metzines*, nebot, neguit, pellofa, peu ell, pentinar, percaçar,
perhom, pertànyer, pertocar, pervenir, pessic, petit, petó*,
pregon, senalla, sencer, lellarina, teranyina, terrabastall.
trepitjar, vedell, verola, xemeneia, xerigot; abercoc, afegir,
aixelebral, aixerit, apotecari, aroelaga, arquebisbe, batzegada,

— 19 —

endevinar, enllefernat, esberginia, espellifar, esperit, espetec,
espeleriicc, cstcrnut, cslerrufar-se, forrellat, gaiserau, manes-
cal, maíelàs*, medecina, oferir, oreneta, penedir, perelló, ter-

regada, rovelló. Ademús: de aixam, aixamcnar ; de nom,
nomenada; de ///////, llumenera, etc; de fondre, fonediç; de
córrer, corrediça, etc. (i). S'escriu papallona i papellona,
pastanaga i pastenaga. També s troben algun cop escrites
amb c en lloc de a les paraules espaió, esparver, mateix,
sa geli.

II. o, u. En general s'escriu o. Ex.: boci, bombolla,
botzinar, codony, cofnma, colom, comiat, confegir, congesla,
conrear, corriola, cosí, domàs, fonoll, fornir, golim, groller,
llodrioó, moixi, moixó, ofegar, poncem, potiner, proisme,
romandre, rondinar, ronyó, rostir, rostoll, rovell, sojornar,
solcir, soroll, sovint, tongada, trontoll, xopoll; atrotinar, bal-
botejar, coronisa, encongir, ensopegar, escorcollar, escorço,
estordit, llangoniça , sai\goncra, iamborclla, bambolina, mns-
solina, casolà, horlolà, rajolí, ratolí, rodolí, fredolic.

S'escriu u en: bruelar, bmgit, budell, bufó, bugada,
buiga*, bujola. bnrinot, burot, butifarra, butllofa, butxaca,
butxí, cruspir, cucut, cullera, curull, fruir, fuet, fulesa,
futilla, fulral, guspira, juliol, Uuert , lluisme, llureia, mu-
jada, muslatxoni, mugró, munió, munir, mustela, pruitja*,
pubill, puncella*, puuir, puput, ruenl*, rublir, sumit, iudó,
tunyhm*, tupí. turmell*, turó, nbac, ubriac, udol, ullastre,

(i) Eii casos semblants no està ben fixada l'ortografia de la vocal
neutra: i.r Davant de r: geperut i llargamt, bolarut i boterut; porquerol i
campa rol, bosquerol i boscarol; regueró i regarà; tiierada i niarada; acaserat
i acasarai, batarell i boterell. (Anàlogament: porcater i porqueter; poalaire
i poetaire); 2." Davant de ir, terminació d'infinitiu : empedrar, esfereir,
però escalfat r, alapair; csblanqiieir, esgrogueir, entebeir, però també esblatt-
cair, etc.

20

xurriaques, xumeueia; abugot, arrupir-se, barrucr, enfuris-
mar, enlluernar, escaducer, escruixir, malucer". pedruscall.
V. ademés § 18.

a, e finals

10. — Eu els noms masculins s'escriu e. Ex.: l'oncle,
el sogre, el mestre, un lladre, pare, home, terme, ase, rave,
el cove, Esteve, Pere, freixe, orgue, pacte, projecte, regne,
himne, metge, viatge, deute, compte, retaule, miracle, ren-
gle, nacre, sucre, ambre, marbre, sepulcre, ateisme, barba-
risme.

S'escriuen amb a final aquells noms masculins als quals
corresponen en castellà noms també masculins terminats
en d. Ex. : dia, el guia, programa, problema, símptoma,
reuma, axioma, enigma, dogma, poeta, alleta, homicida.
antípoda, artista, optimista. S'escriu amb a final diaca.

En el masculí dels adjectius s'escriu e o a d'acord am
les regles anteriors. Ex.: un home negre, un home digne,
un altre home, el nostre, el vostre, noble, acceptable, possible.
En cambi: belga, celta, agrícola, hipòcrita.

1 1. — En els noms femenins s'escriu a. Ex. : la lia, la
sogra, la mestra, dona, nena, euga, cabra, vaca, conilla, cuca.
cigala, granota, cama, cuixa, espatlla, esquena, casa, porta,
finestra, teula, cadira, calaixera, escola, prada, plana, cirera,
figuera.

S'escriuen amb e final aquells noms femenins als quals
corresponen en castellà noms també femenins terminats
en e o en en. Ex.: mare, tai de, frase, base, classe, febre,
llebre, torre, sèrie, elipse, catàstrofe, piràmide; verge, la jove,
Carme. Sol escriure-s amb a pesta.

21

En el femení dels adjectius s'escriu generalment a.
Ex.: mm dóna negra, nua dóna digna, una allra dóna, la
nostra, la vostra, teva, meva, bona, dolenta, alta, baixa,
lletja, blava, groga, verda, forta, prima, dolça, feixuga,
sorda, cega.

Únicament s'escriu e quan, terminant en e 1 masculí,
el mot castellà corresponent termina en e o en en. L'ad-
jectiu possible termina en e, i el mot castellà corresponent
es posiblïï, terminat en e: doncs el seu femení s'escriurà
possible i no possibla. L'adjectiu jove termina en c, i el mot
castellà corresponent es joven, terminat en en: doncs el
seu femení s'escriurà jove i no jova. L'adjectiu digne, ter-
mina en e, però 1 mot castellà corresponent es digno, no
terminat en e o en en: doncs el seu femení s'escriurà
digna i no digne, L'adjectiu trist té per corresponent en
castellà l'adjectiu triste, però trist no termina en e en el
masculí: doncs el seu femení s'escriurà trista i no triste.

Com possible: amable, probable, Iraclable, terrible, avor-
rible, noble, doble, soluble, enorme, simple, cèlebre, lliure
fúnebre, alegre, pobre, salva/ge, etc. Solen també fer-se
invariables agre i aspre.

Com trist: fort, dolç. verd. valent, calenl, etc; femenins
forta, dolça, etc.

Com digne: apte, negre, ample, magre, tendre, benigne,
barbre, altre, nostre, vostre, etc; femenins apta, negra, etc

La terminació aire es comú als noms masculins i feme-
nins: el cadiraire, la galliuaire.

12. — En el verb s'escriu generalmenfa. Ex. : parla,

balla, escolta, mossega; anava, temia, fugia, reia, duia, era;
parlaria, temeria, fugiria, trauria; puga, vulga, sàpiga,
càpiga, va ja, visca; haguera, fóra; vina.

S'escriu e en corre, obre (de obrir), omple i e-n el pre-
sent d'infinitiu : caure, veure, riure, moure, cabre, rebre.
batre, vendre, absoldre.

S'escriu també e i no a en el present de subjuntiu dels verbs regu-
lars de la primera conjugació, sempre naturalment que no s'admetin els
subjuntius en i : vol que l'escolle, per vol que l'escolti.

0, U FINALS

13. — En el nom s'escriu generalment 0. Ex.: bravo,
broiiTj), capritxo, carro, coco, credo, dropo, duo, eco, ferro,
flonjo, fofo, guano, guerxo, monjo, piano, Safo, solo, tronxo.

S'escriu 11 darrera de vocal tònica. Ex.: pau, peu, riu,
pou, liceu, empleu, museu, pigmeu, hebreu, Pireneu, ateneu,
apogeu, europeu.

S'escriu també 11 en aquells noms als quals corresponen
en castellà mots acabats en 11 o en uo. Ex.: tribu, ambigu,
exigu, individu, residu, continu, ingenu, superflu (1). Ade-
més, ritu. Observem que als mots castellans inicuo, obli-
cuo, monstruo, corresponen en català inic. oblic, monstre.

Cal tenir en compte que la majoria dels noms terminats en 0 són
paraules preses del castellà. Moltes d'elles, no totes, devenen catalanes
modificant lleugerament la llur terminació. En general, basta suprimir
la 0 o cambiar-la en e. Ex. : tabac, disc, hiosc , absurd, circ, telègraf, vtr-
mifug, golf, model, pal, interval, Eol, fenomen, oxigen, polígon, far, clor.
iodur, equilàter, mami fer, amiant, Crist, bust ; cedre, cilindre, Fc.ire, Ebre,
teatre, termòmetre, litre, centre, cicle, tacte, arquitecte, assumpte, A eo cas-
tellà correspon i català, i a àno, éno, etc, corresponen, en general, à.
è, etc. Ex.: crani, espontani, homogeni, sebaci, erroni, consaiigniui (feme-
nins espontània, homogènia, etc); meridià, pla (plano), obscè, acetilè,

(1). Es comú escriure ambigua, individuu, etc, i àdhuc ambigno,
individuo, etc.

assassí, filipí, Neptú (petó 'Marian, pantan). Poden reemplaçar la termi-
nació castellana o les terminacions llatines us i niu. Ex. : amis, cubilus,
Bacus, sinus, sacrum, ctc. (a semblança de Corpus, àlbum).

En el verb s'escriu o en la primera persona del
singular de l'indicatiu present, i u en els demés casos.
Ex.: parlo, temo, fujo, llegeixo, fio, suo; però treu, nuaven ,
diguessin. (V. § 18.)

TERMINACIONS DE PLURAL

14. — S'escriu es en el plural, tant si es a com si es e
la terminació del singular. Ex.: casa, cases; ase, ases. En el
singular s'escriu nostre o nostra; en el plural, nostres.

Es un castellanisme escriure as en el plural dels noms
en a. Ex.: casas, plural de cases. La terminació as no exis-
teix sinó en comptades paraules: atlas, pàncreas, Damas,
Palla s.

En el plural s'escriu generalment os, i sols us quan el
singular termina en u. Ex.: carros, pianos, tristos, boscos,
casos, grassos; en cambi, tribus, museus, continus, superflus.

TERMINACIONS VERBALS

15. — Sobre a i e finals en el verb, V. § 12. En els
demés casos, es dir, davant de s, ni, u, 11 o r, s'escriu
sempre e.

Exemples :

En l'infinitiu present: plànyer, témer, vèncer, córrer,
créixer.

En l'indicatiu present: parles, parla, parlen; fuges,
fugen; llegeixes, llegeixen.

En l'indicatiu imperfef parlava, parlaves, parlava,

— 24 —

parlàvem, parlaven, parlaven; temia, temies, temia, tenrtem,
temien, temien; duia, duies, duia, dúiem, duien, duien.

En Vindicatiu perfet: parlares, parlàrem, parlaren,
parlaren.

En d condicional: portaria, portaries, portaria, porta-
ríem, portarien, portarien.

En el subjuntiu present: vnlga, vulgues, vulgueu; càpi-
ga, càpigues, capigueu.

En el subjuntiu imperfet: diguesses, diguessem, digues-
seu, diguessen.

Es un castellanisme escriure portas, portavas, portavam.
portavau, portava», portarias, portariam, etc.

TERMINACIONS ATOKES EN GENERAL

16. — La mateixa regla del § 8 pot aplicar-se a les
vocals post-toniques catalanes sempre que no estigui en
contradicció am les regles donades anteriorment (§§ 10
a 15). Així, s'escriu amb a telègraf, en castellà telé-
grafo, i amb e oxigen, en castellà Oxígeno; s'escriu amb 0
sitnbol, en castellà símbolo, i amb u càlcul, en castellà
calculo. En cambi, s'escriurà trista, ateneu, cabres, penses
i no trisle, aleneo, cabràs, pensas, encara que les paraules
corresponents castellanes siguin triste, ateneo, cabràs,

PIENSAS.

Altres exemples:

A a castellana correspon a catalana: geògraf, esòfag,
autropvfag, hipopòtam, diàfan, retrògrad; contra.

A e castellana correspon c catalana: inlrinscc, sacrileg,
àngel, examen , origen, abdomen, liquen, hidrogen, fenomen ,
cràter, cadàver, èter, coleopter, mamífer , diàmetre, atmosfera,
cèlebre; entre, sempre.

A t> castellana correspon o catalana: equívoc, aposlroj,
idoí, meteor, aslronom, polígon, paroxiton, paràbola, catàs-
trofe, poliglota.

A // castellana correspon // catalana : vermifug, ven-
tricul, corpus, àlbum, aurícula, clàusula, fórmula.

Les excepcions, en el § 17.

17. — Termixacioxs ag 1 eg. La primera correspon a
la terminació castellana ago, i la segona correspon no sola-
ment a la terminació castellana ego, sinó també a la ter-
minació castellana ogo. Ex.: esòfag, cartilag, sacrileg, pròleg,
epíleg, homòleg, anàleg. A espArrago, estómago, correspo-
nen espàrrec, estómac. En el femení de homòleg, anàleg, etc,
els uns escriuen homolega, analega, els altres, homologa,
anàloga.

Terminacions aga 1 ega. Únicament s'escriu aga quan
la paraula corresponent castellana termina en aga. Ex.:
antropòfaga. En els demés casos s'escriu ega. Ex.: càrrega,
mànega, renega, anjabrega.

Terminacions ac 1 ec. Únicament s'escriu ac quan la
paraula corresponent castellana termina en aco. Ex.: car-
díac. En els demés casos s'escriu ec: ànec, càrrec, espai rec,
mànec, préssec, renec, ròssec, tràfec, tomalec. Solen, no obs-
tant, escriure-s amb a: tabac, cavac, xafac, rafac.

Termixacioxs oi 1 ui. Únicament s'escriu ui quan la
paraula corresponent castellana termina en ulo. Ex.: càlcul.
En els demés casos s'escriu 0/: tèrbol, cèrcol, sàcol, bàndol ,
còdol, escàndol, rúfol, espígol, llombrigol, Iremol (arbre),
terratrèmol, pàmpol, brètol, dentol, rètol, davol, menjivol.
En algunes paraules s'escriu oi, tot terminant en ulo Ics
corresponents castellanes: títol, capítol, llupol, escrúpol,
crepuscol. En altres s'observen vacil•lacions entre ///, oi i

— 26 —

le. Ex. : circul i circol, opuscul i opuscol, ridícul i ridicol,
fascicul i fascicle, angul, augol i aj/^/í.

Altres terminacions atones. Ara, encara, sola, ollra;
cànem, talem, llèmena, créixens, príncep, aïber, canler, Llàt-
zer, pàssera, galàpaf, tomàquet, vimet, índex, vèrtex; tòfona,
àncora, càmfora, vànova. Són castellanismes: àmbar, nàcar,
màrbol, púrpura, càuiara, bàrbara, etc. ; s'ha d'escriure
ambre, nacre, marbre, porpra, cambra, barbra, etc.

i. y

18. — Quan les diferents vocals d'una paraula s troben separades per
consonants, aquesta té tantes síl•labes com vocals. Ex. : les paraules
treball, alambi, aventatge, emmagatzemar tenen respectivament dues, tres,
quatre i cinc sillabes. Quan una paraula presenta dues o més vocals
consecutives, poden ocórrer dos casos: i.r Que la paraula tingui, com
anteriorment, tantes sillabes com vocals. Ex. : raó, orient, coincidir, atri-
l•itia, que tenen respectivament dues. ties, quatre i cinc sillabes (ra-ó,
o-ri-ent, cc-in-ci-dir, a-tri-bu-i-a) : 2." Que la paraula no tingui tantes
sillabes com vocals. Ex. : mai, bona, menjareu, afirmatiu, que tenen res-
pectivament una, dues, tres i quatre sillabes ; noia, cauen, que n tenen
dues. En aquest segon cas, una de les vocals es sempre una i o una 11
atones. La i en paraules com mai, boira, noia, i la u en paraules com
menjaren, afirmatiu, cauen, s'anomenen i i u subjuntives i també semi-
consonants. La ;/ subjuntiva es sempre representada per u, mai per 0;
la i subjuntiva es comunment representada, ara per í, ara per r.

La vocal / atona es comunment representada per v en
la conjunció i i quan, essent vocal subjuntiva, va prece-
dida d'una altra vocal. Ex.: home y dona; may, esglay,
esgïaya, dayna, flayre, aygua, empayta, rey, servey, deya,
reyna, meylat, noy, noya, boyra, boyrós, avux, duxa, vuyl.
fruyta.

L'Avenç escriu sempre i: home i dóna ; mai, esglai, es-
glaia, etc. No emplea 1 signe y sinó en la combinació ny i
en algunes paraules estrangeres com yachl, jockey.

CAPÍTOL II

CONSONANTS INICIALS DE SILLABA (i)

b, v

19. — En general, b correspon a b castellana, i v, a v.

Bueno, bo; beber, heure; baile, ball; bello, bell. Anà-
logament: baix, balena, bassa, batre, bé. beat, belum, blanc,
bosc, bou, breu, brodar, bullir: acaba, arriba, ràbia, tèbia,
hàbil, dèbil, cúbic, prohibir, habitud, imbibició.

Yixo, vi; ver, veure; valle, vall; yiejo, vell. Anàlo-
gament: vaca, valer, vampir, vendre, vent, verd, verge,
vespa, vila, vint; clava, eleva, neva, oliva, viva, nova, benè-
vol, civic, equivoc.

Excepcions: advocat, arcova, avorrir* (2), avortar'*',

(1) S'inclouen en aquest capítol les consonants compostes Ij, t.\,
t{, etc, i la / doble.

(2) En un nombre considerable de paraules no està encara fixada
l'ortografia de la b i de la v; així, s'escriu baf \ vaf, l•ailei i vailet, cinta i
envà, malbé i malver, etc. En les mateixes llistes d'aquest § i del següent
figuren alguns mots escrits am v, els quals se troben sovint escrits am /',

viceversa. Van marcats amb un asterisc.

28

bava, cavall, Esteve, esvelt", fava, govern, gravar, haver,
llavi, pavelló*, provar, rave, savi*, taverna*, trèvol*, vaixell,
veniu-ll, verniç; baj* (vaho), basc*, bena* (venda), besllum*,
encorbar, vwbil, saba. V. ademés el § següent (i.r i 3.r).

20. — En aquells casos en que la regla del § anterior
no es aplicable, s'escriurà, en general, /'. Em. : badar,
balba, balbotejar, balder, balma, ban va, be, bec, bellugar,
bescantar, bessó, bestreure, biaix, boig, boira, bony, borni,
budell, bugada, buid; abans, acabalai, bisbe, cabaç, cabòria,
esberla, estuba, garba, òliba, rebost, ribot, sabata, tèrbol,
trasbalsar. Davant de / i r. s'escriu sempre />. Ex. : bhtl,
■blau, oblidar, bri, brugit. pebre.

S'escriu v:

i.r En les terminacions de l'indicatiu imperfet dels
verbs de la primera conjugació. Ex.: pensava, pa;
pensàvem, pensàveu, pensaven. (Aquesta regla constitueix
una excepció de la regla establerta en el § anterior).

2.n En blava, tova, hereva, jueva, meva, teva. seva,
femenins de blau, tou, etc, i en els derivats: blavor, bla-
vejar. tovor, estovar, etc. Anàlogament: de viu (femení
viva, § 19), viver; de caliu, escalivar; de manlleu, cm man-
llevar.

3.r En bevent, bevem, beveu, bevia, etc, formes del
verb beure, i en el derivat bevedor. Anàlogament: de deure:
devent, devem, deveu, devia (però dèbit, debitorij; d'escriure:
escrivint, escrivim, escriviu, escrivia, escrivà, escrivent. (Una
altra excepció a la regla del § anterior.)

(En 2.11 i 3.r veiem una v respondre a una u del mas-
culí, del primitiu o de l'infinitiu. Un altre exemple: com-
plaure, complavia.j

4.1 En allavors, aixovar, anxova, arcavot, avant fda-

— 29 —

vitnt, davantal, etc), avi, aviat, aviram, àvol, avui, brava-
da, brevol, cervell, civada, civelL•, clivell, cliviïla, clavaguera,
desgavell, devesa, esbravar-se, esllavissar* (V. § 54), esparver,
estalvi, estavellar*, estovalles, esvalot, esverat, ganivet, gave-
/«*, geniva, grevol, griva, llavor, menjivol, minava, minvar,
ombrívol, ovirar, revifar-se, reviscolar, rovell, rovelló, sovint,
tavella, tavola*, tivar. tovalló, tovallola, treva, vano, vànova,
vedell, vern. vese. vespre, vessar, veta' . vim, vinclar, virolel*,
voler, volpell, voltor, volva*, vora. vori' (ivori), vostè, vuit.

b, p

21. — La p se pronuncia pp en iiple. triple, manopla.
En els demés casos en que habitualment se sent el sò pp,
s'escriu b i no p (la pronuncia correcta essent bb i no pp).
Ex.: estable, poble, cobla, establir, fiblar, reblo, notable, pos-
sible, doble, soluble. Algú escriu estabble, pobble, etc.

c, qu, q

22. — El sò que té la lletra c en les paraules car, cop,
clau, pot ésser representat per c, qu, q i k. En general,
s'escriu c. S'escriu qu davant de les vocals e i i, i q davant
de u atona seguida de vocal. Si aquesta es una e o una
i, s'escriuen dos punts sobre la //. Respecte al signe k,
V. §56.

Exemples :

Car, cap, cop, curt, cavall, conill, cullera, clar, cremor.
vaca, boca, trinca, falca.

Què, qui, quiuxe, vaques, boques, trenques, trenquem,
trenqueu, trenqués, trenqui, trenquin, equivalent.

Quatre, quan, quant, quaresma, quota, quadrilàter.

esquarterar, esquadra, cinquanta, adequat, antiquari, equa-
dor, qüestió, eqüestre, freqüent, eloqüència.

Són remarcables: quantitat, qualitat, quocient, quotidià,
quaranta, aliquota.

Excepcions. S'escriu c en lloc de q en els derivats de
cua feueta, cuota, escuar) i en evacuar, vacuilal, pascua
(també pasqua).

c, g

23. — La lletra c sona doble en moltes paraules en
que s troba entre una vocal i una /. Malgrat aquesta pro-
nuncia, no s'escriu ce, sinó c senzilla. Ex.: miracle, espec-
tacle, tecla, article, xucla. S'escriu g i no c en regla (arre-
glar, reglament), regle, segle, juglar, en que la pronuncia
correcta es reggla, seggle, etc. Alguns escriuen reggla,
seggle, etc. No s'ha d'escriure iglesia ui iclesia, sinó església.

Respecte a l'ortografia de la lletra c davant e i de i,
V. S?5-

g. gu

24. —El só que té la lletra g en les paraules, gat, got,
glop, s'escriu g en general i gu davant de e, i. Ex.: gas,
gust, aglà, cega, antiga, carrega; guerra, guix, seguir, orgue,
cegues, antigues, carregues, carreguen, carreguem, carregui;

següent, lingüistic. Com se veu, s'escriuen dos punts sobre
la // quan va entre g i una de les vocals e, i.

g. i

25. — S'escriu g davant de les vocals e, i, i /davant
de les vocals a, 0, u.

Exemples :

Gel, gelosia, general, gendre, gent, gens, germà, geogra-
/wr. oeoleg, verge, origen, marge; gibrell, ginesta, girar,
o;7<//', virginal, original, presagi, hemorràgia, harbegi, pro-
digi, elogi, filològic, psicologia, fugir, elegir, protegir.

Jaure, jardí, Java, ja, jo, jou, jonc, jornal, jove, just,
judici, jurar, jueu; raja, roja, boja, fujo, passejar, passeja y
passejo, passejava, venjo, venja, venjava.

En els verbs en jar, com passejar, i en els derivats dels
mots en ja, com pluja, es facultatiu escriure j o g davant
de les vocals e, i; així, s'escriu passejem, passejeu, passejin i
passegem, passegeu, passegin; plu jet a i plngeta. Anàlogament,
meujivol i tneugivol.

S'escriu / i no g en les combinacions -jecc- i -jec!-.
Ex.: projecció, injecció, subjecció, projecte, objecte, conjectura.
Ademés: Jerusalem, Jesús, jeure, jeia, majestat, iuejicà.

tg, tj

26. — S'escriu tg, davant de les vocals e, i, i tj davant
de les vocals a, 0, u.

Exemples :

Brancatge, coratge, avenlalge, formatge, metge, fetge,
petge, jutge, sutge, heretgia, corretgir, corretgeix.

Viatja, viatjo, trepitja, pitja, mitja, viatjar, trepitjar,
mitjó, pitjor, sitjar, uatjada, encoratjament.

En els verbs en tjar, com viatjar, i en els derivats
dels mots en íja, com mitja, es facultatiu escriure tj o tg
davant de les vocals e, i; així, s'escriu viatjem, viatjeu,
viatjin i viatgem, viatgeu, viatgin; mil jeia 1 milgeta.

S'escriu dj, darrera de<7 inicial. Ex.: adjacent, adjectiu.
V. §46.

El barceloní ha introduit el só tj en moltes paraules
que antigament i en altres varietats tenen j; tals són platja,
mitja, desitja, corretja, lletja, pitjor, rebutja, correlgir, falge-
da, safarelget, que alguns escriuen plaja, mija, desija, etc.

Es comú confondre Is sons //' i Ix; així, se sol pro-
nunciar viatge, trepitja, com si estiguessin escrits vial.xe,
trepüxa.

tg, tx

27. — En general, Ix correspon a eh castellana, i tj o
tg, a ;' o g castellanes.

Exemples:

Faixada (fachada), carn pel xo (campeche), colxo (co-
cue), fletxa, batxillerat, caputxí, motxilla, caprilxú.

Viatge (viaje), imatge (imagen), heretge, patge, corretgir.

Altres paraules ara //' o tg: V. § anterior.

Altres paraules am ix: acolxar, butxaca, butxi, escagüil-
xar, escletxa, esquitxar, muslatxoui, petxina, platxeria, put-
xinel•li, torrat xa, xitxarello.

11

28. — La gran majoria de les paraules catalanes que
tenen / doble són avui comunment pronunciades amb /
senzilla i són escrites pels uns amb 11, pels altres amb /.
Citem, entre altres:

Allegar (que cal pronunciar al-le-garj, al•legoria, alli-
gació, alliteració, allocució, allopatia, allucinar, allusió, al-
hivió.

Col•laborar, collació, collapsus, collaleral, col•lecció, collecta,
collega, col•legi, collisió, collocar, col•loqui, coïlusió.

— 33 —

Il•lació, illegal, il•legible, il•legítim, il•lès, il•lícit, il•limitat,
il•luminar, il•lusió, il•lustrar.

Apel•lar, flagel•lar, rebellar, interpel•lar.

Cavil•lar, destil•lar, instillar, oscil•lar, vacillar.

Compellir, excel•lir (excel•lent), expel•lir, impel•lir, repel•lir.

Bel•licós, capil•lar, cotlicillar, constel•lació, corol•lari, cris-
lallisar, equipollencia, fal•làcia, fal•lible, gal•licisme, idilli,
imbecil•litat, iulelligeiit, libellista, mel•liflu, metàl•lic, mil•le-
nari, miscel•lània, nul•litat, Pallas, paral•lel, pul•lular, pu-
pillar, pupil•latge, pusil•lànime, satèl•lit, síl•laba, sol•licitar,
tranquil•litat; velleitat.

En totes aquestes paraules molts escriptors suprimei-
xen una /; altres intercalen un guionet o un punt entre
les dues /; així, col•laborar se veu escrit col•laborar, colabo-
rar, col-laborar i col•laborar.

En les paraules com xinel•la, carretella, en les quals la
pronuncia actual conserva la / doble, aquest só es repre-
sentat per 11, l-l, l'I i àdhuc //.

Tenen // les següents paraules, en les quals se sent
freqüentment / doble: atlas, alleta, Atlantic, Betlem.

29. — El signe // serveix també pera representar el só
/ palatal: llana, llop, gall, vell, ull, manlleu, esllanega,
vedella. La pronuncia indica quan s'ha d'escriure una /
davant de //. Ex.: ametlla, batlle, bitllet, butlletí, butllofa,
esclel•lla, espatlla, esquitlla, guatlla, motlle, rotllo, titllar,
vel llar.

r, rr

30. — El català posseeix dues /-, la r que se sent en les
paraules raó, enraona, carro, i la que se sent en les parau-
les cara, figuera, pruna. Aquesta s'escriu constantment r;

— 34 —

l'altra s'escriu r en general i rr entre vocals. Ex. : pare,

fera, mira, hora, atura, llebre, nacre, lladre, sofriment, agre,
aspre, altre; ram, renya, colrat , somriu, enraona, arreplega,
irremediable, correcció, terra, mirra, burrel\i).

s, ss

31. — El català posseeix una s sonora i una s sorda; la
primera es la que se sent en les paraules nosa, alsina, en-
fonsa, i la segona, la que se sent en les paraules sal, falsa,
pensa. Com se veu, un mateix signe s serveix pera repre-
sentar una i altra consonant; però, entre vocals, se dobla
la s quan ha de representar la s sorda, deixant-se la s sen-
zilla pera la representació de la s sonora.

Exemples :

Ase, grisa, vellesa, cruesa, boirosa, analisa, presó, cosi,
pesant, física, inglesa.

Grassa, grossa, missa, russa, interessa, mestressa, asseure,
assidu, essència, ossera, possessió, comissió, possible, grassos,
progressos, nassos.

Entre vocals, la s sonora i la s sorda són, doncs, res-
pectivament representades per s senzilla i s doble (2). En
els demés casos, no s dobla mai la s.

Exemples :

Alsina, enfonsa, endinsa, esmorsa, transacció, transigir,
iutrausitiu. V. la nota del § 33.

(1) Excepcions: prèrogattva, prorogar, contrarevolíició, contraresta) i
semblants; així coni penja robes, cararodò, etc. (escrits també: penja-robes,
cara-rodò, etc.)

(2) Excepcions: contrasagell, enliesuor, entresol, sobresalt, monosillab,
polisulfur i semblants ; així com girasol, bocaset, etc. (escrits també: gira-
sol, boca-sec, etc.)

— 35 —

Sal, sabó, set, sis, só, suc, falsa, premsa, nansa, capsa,
conversa.

32. — Hi ha algunes paraules en les quals se pronuncia
més 0 menys freqüentment una s sorda en lloc d'una s
sonora, la pronuncia defectuosa de la 5 traduint-se sovint
en l'escriptura per una reduplicació indeguda de la lletra
s; així, s'escriu molts cops frasse, enlussiasme en lloc de
frase, entusiasme. Citem, entre altres :

Casos, obesos (obesitat), paisós (paisatge); Àsia, antono-
màsia, frase, Cèsar, cenlesim, mil•lèsim.

Antítesis, crisis, dièresis, dosis, èmfasis, èxtasis, gènesis,
hipòtesis, metamorfosis, metatesis, parantesis, perifrasis, sínte-
sis, tesis, Usis i anàlogues, que alguns escriuen sense la s
final: antítesi, crisi, dièresi, etc.

Asil, basílica, casino, eclesiàstic, eliseu, entusiasme, epi-
sodi, Eusebi, faisà, infinitesimal, mausoleu, misautrop, museu,
nasal, presagi, prosaic, proselit, prosòdia, prosopopeia, residu,
toisó.

Observem que davant de la terminació ió no s dobla
la s sinó en els mots cessió, missió, passió, pressió, sessió, els
llurs compostos i els terminats en gressió, fessió i cussió.
Ex.: successió, admissió, compassió, supressió, obsessió, posses-
sió; progressió, professió, discussió. Per consegüent s'escriurà:
adhesió, cohesió, explosió, exclusió, ei re u incisió, corrosió, etc.
(i, per consegüent, explosiu, exclusiu, exclusivisme, etc), i
no adhessió, cohessió, etc, com sovint se troba escrit.

Remarquem: nassos, nassot, nasset, però nasal, nasali-
tat, nasalisació; presos, impresos, opresos, però pressió, im-
pressió, impressionar, opressió, opressiu, opressor; permisos,
suuiisos, però permissió, sumissió.

— ;6

33. — La consonant s sonora, representada general-
ment per' la lletra s, es alguns cops representada per la
lletra ~. S'escriu z en lloc de s en les següents paraules:

Zebra, zefir> \el} \enc, \enil, Zenó; \ero, \igomalic,
\ig-\ag, \inc, [odiac, xona, {oologia, i les altres paraules
començades en zoo.

Amazona, ayric, a\olic, ba\ar, bizantí (també bisanli),
gasela, horizontal (també horitzontal), trapezi.

Ab\iac, calze, salzer, colze, polze; donzella, pinzell, sen-
zill, trenzilla, brunzir, onze, llonza, eirxe (també ense),
catorze, Quirze; Belzebub (1).

tz

34. — En la majoria dels casos la pronuncia indica
clarament quan cal escriure la combinació tz entre vocals.
Ex.: dotze, tretze, setze, esbotza; magatzem, botzina, metzina,
atzavara.

S'empleara igualment /.; en: agutyir, atzur, atzar,
atzabeja, horitzó. Als verbs castellans terminats en izar
corresponen verbs catalans terminats en isar. Ex.: anali-
sar, organisar, desmoralisar. Xo obstant: agonitzar, horro-
ritzar, martiritzar.

ce, ei

35. — Davant de les vocals e i i, la consonant s sorda
es representada per la lletra c en un gran nombre de parau-

(1) Darrera de consonant, alguns representen constantment
sonora per x ; així, escriuen alpina, enfonsa, endinsa, esmorza, i àdhuc
transacció, tran-igir, intran%itiu.

les; així, no s'escriu sel sinó cel, ni grassia sinó gràcia.
S'escriu c en lloc de s o ss sempre que la s sorda catalana
correspon a una c i no a una s castellana. Ex.: cielo, cel;
solución, solució. Anàlogament: cedir, cedre, coïa, centre,
cert, cessar, encendre, concedir, incertitud; cicle, cigonya,
cilindre, cinc, circ, ciutat, gràcia, Grècia, cobdicia, Llúcia,
vici, edifici, admiració, discreció, posició, noció, funció, re-
dempció, graciós, preciós, incinerar, incident, precís.

Sobre una excepció a la regla anterior, V. § 55. Ade-
més: scdaç, en castellà cedazo; en cambi prdenció, en cas-
tellà PRETENSIÒN.

Són remarcables: ceba, cendra, cep, cer, cèrcol, cervell,
cim, cirera, cistell.

Altres paraules am ce, ei: cercella, cetrill, cever, cin-
dria, cingle*; ciuia*; cipia*; ciuró, civada; civella; brutícia;
durícia.

36. — Se català correspon a se castellà. Ex.: ascendir,
descendir, escèptic, lasciu, discernir , fascinar, oscillar, escena,
escissió, irascible, obscè, adolescent, convalescent , fosforescent,
efervescent, condescendent, condescendència, degeuerescencia.

A imitació del castellà se sol suprimir la 5 davant de c
en algunes paraules: ciència, preciencia, concieucia, ceptre;
ressucilar.

37. — Antigament en determinades paraules pronun-
ciades avui amb s sorda, s'escrivia ç en lloc de s. Aquesta
lletra ç, anomenada c trencada, no es avui acceptada per
tothom. Així, mentres els uns davant de les vocals a, 0, u
i en fi de paraula, escriuen ara ç ara s, els altres escriuen

- 3§ -

constantment s, senzilla o doble d'acord am lo establert
en el § 31.

38. — Sistema I. Davant de les vocals a, 0, u, s'es-
criu ç en lloc de 5 o ss sempre que la s sorda catalana
correspon a una 1 castellana. Ex.: fuerza, força; tlaza,
plaça. Anàlogament: taca, raça, peça, Suiça, broça, caçola,
picaria, abraçar, caçar, içar, balança, comença, garça, alça,
calça, çafrà, càbala, Çaragoça. Remarquem: Fraxcia,
França; caxción', cançó; lección, lliçó.

V. adcmés el § 54.

39. — Sistema II. Davant de les vocals a, 0, u, la s
sorda es representada constantment per s, que s dobla
darrera de vocal d'acord am lo establert en el § 31. Així,
les paraules del § anterior s'escriuen : forsa, plassa, lassa,
rassa, pcssa, Suissa, brossa, cassola, pissarra, abrassar, cassar,
issar, balansa, comensa, llansa, garsa, alsa, calsa, safrà,
sabata, Saragossa, Frausa, canso. Hisso.

V. ademés el § 55.

40. — La combinació d'una g i d'una s sonora s'escriu
sempre x. Ex.: exacte, exercici, executa, exonli, exuberant.
La combinació d'una k i una s sorda s'escriu en general x:
paradoxa, hexàgon, Saxouia. Davant de les vocals e, i, s'es-
criu x, ce o xe; x correspon a .v o a j castellanes; ce, a ce
o a c; i xe a .re.

Exemples:

Axioma, maximum, complexió, connexió, flexió, fluxió,
luxe, sexe, afixe, circumflexe.

— 39 —

Protecció, traducció, acció, dicció, cocció, accent, acceptar,
accelera, accident, occident, succés, succint.
Excedir, excitar, excèntric.

41. — Sistema I. S'escriu x en general i ix darrera
de les vocals a, e, 0 i u.

Exemples :

Xarpa, xarrac, xerigot, xifra, ximiol, ximple, Xina, xoc,
xuclar, xurriaques.

Manxa, xinxa, gronxa, punxa, marxa, xarxot, escorxar,
guerxo, arxiu, guixaire, ixen.

Aixa, aixella, aixam, aixuga, aixelebrat, feixa, mateixa,
coixa, cuixa.

Sistema II. S'escriu sempre x, mai ix. Així, s'escriu
xarpa, xarrac, manxa, etc, com anteriorment; però no
s'escriu aixa, aixella, etc, sinó:

Axa, axella, axam, a.xuga, axelcbral, fexa, malexa, coxa,
cu xa.

Respecte al só ix, V. § 27.

CAPÍTOL III

CONSONANTS FINALS DL SILLABA

b, p IXTERIORS

42. — S'escriu b en nb, ob, sub inicials: abdicar, abdo-
men, abjecte, absoldre, abstreure; objecte, obscur, observar,
obstruir, obtenir, obtús; subjecte, subjugar, substància, sub-
sistir, sublar, subvenció. Excepcions: apte (aptitud), apler,
opció, optar, òptic, optimisme.

En els demés casos s'escriu p: adopció, descripció, irrup-
ció, corrupció, capciós ; capsa, eclipse, etipse, clepsa ; captar,
reptar, adoptar, acceptar, recepta, cripta, concepte, cliptic,
voluptat, capturar; capficar, capgirar, capdellar, capmàs.
Excepcions: dubte, dissabte, sobte.

Són remarcables: absència, cobdícia, subtil, captiu, cap-
dal, capdill.

b, p FINALS

43. — S'escriu generalment p. Ex.: pap, cep, tip, cop,
escup, Felip, Josep (escrit també Joseph), serp, esquerp.

— 41 —

S'escriu b en cab, sab, reb (de cabre, saber, rebre), en
rab, eslreb, enceb, adob, club, cub i darrera de consonant
quan els derivats tenen b, o Is mots castellans correspo-
nents, b o v. Ex.: balb, barb, verb, corb.

c, g IXTERIORS

44. — S'escriu c davant de c i de /, i g davant de /;/ i
de u.

Exemples :

Acció, protecció, accent, accident ( V. § 40); tacte, objecte,
insecte, espectre, delicte, producte, adiu, tractat, adjectiu,
elèctric, dúctil.

Fragment, segment, pigment, enigma, estigma, paradig-
ma, dogma; regne, digne, ignocent, ignició (1). Excep-
cions: tècnic (politècnic), dracma, ienografic.

Són remarcables: les regnes, augment, cigne, sagna,
cognom, es maragda, suggerir.

O ' o •* Ou

c, g FIXALS

45. — Sistema I. S'escriu c o g segons les regles
següents :

Darrera de vocal atona s'escriu g quan a la consonant
final catalana correspon una g en castellà i c en els altres
casos. Ex.: pròleg (prologo), catàleg, diàleg, antropofag,
esòfag, vemifng; en cambi, equívoc (equivoco), artístic,
públic, ròssec, préssec. Excepcions, V. § 17: estómac, espàr-
rec, mànec, etc.

(1) Davant de n, g se pronuncia sovint n gutural; les grafies fre-
qüents sangna 1 sanchna (per sagna) responen an aquesta pronuncia.

— 42 —

Darrera de vocal tònica s'escriu constantment c. Ex.:
drac, sac, escac, grec, sec, llampec, ric, abric, roc, foc, suc,
tabac; dic, coc, puc, conec, crec. Excepció : demagog.

Darrera de consonant s'escriu g en els noms els feme-
nins o Is derivats dels quals tenen- g, i c en els altres
casos. Ex.: fang, sang, areug, oblong, diflong, llarg, amarg
(també llarc, amaro); en cambi, banc, verdanc, blavenc,
arc, parc, circ, porc, turc, bosc, fresc, fosc, rusc, asterisc,
disc. En la primera persona del singular de l'indicatiu
present s'escriu sempre c. Ex.: valc, absolc, entenc, vinc,
fonc, llegesc, qferesc.

Sistema II. S'escriu constantment eh. Ex.: prolech, ca-
talech, autropofacb, esofach, ariistich, publich, fanch, sanch,
'oblonch, diftonch, asterisch, etc.

d, t INTERIORS

46. — S'escriu d en ad inicial. Ex.: adjacent, adjectiu,
adjudicar, admirar, admissió, advertir, advocat. Excepcions:
atmosfera, atlas, atleta, Atlantic, atzavara, at:ur i les altres
paraules començades en atrx. Són remarcables: addició,
addicte, adquirir.

En els altres casos s'escriu /. Ex.: viatge, petge, trepitja,
heretgia (V. § 26); cotxo, capritxo, escletxa (Y. § 27); motllo,
espatlla, vetllar (Y. § 29); dot^e, tretze (Y. § 34); ritme,
logaritme, aritmètica, Etna, Betlem, Jutlaudia. Excepcions:
cadmi. Cadtnos.

d, t FIX ALS

47. — Sistema I. S'escriu / o d segons les regles se-
güents:

Darrera de vocal atona s'escriu d quan a la consonant

— 43 —

final catalana correspon una d en castellà, i / en els altres
casos. Ex.: sòlid (solido), liquid, àcid, òxid, anhídrid,
àrid, esplèndid, lívid, fluid, quadruped, retrogai, period; en
cambi, crèdit (crédito), incògnit, inèdit, àpat, galàpat,
tomàquet. Es remarcable buid (femení buida).

Darrera de vocal tònica s'escriu d en els noms feme-
nins terminats en tud, i / en els altres casos. Ex.: actitud,
multitud, beatilud, mansuetud (també aclitut, etc); en
cambi, gat, blat, paret, marit, nebot, aixut, brut. Excep-
cions: virtut, joventut; fred (també fret).

Darrera de r s'escriu d en els noms els femenins o Is
derivats dels quals tenen d, i / en els altres casos. Ex.:
tard, covard, verd, bord, absurd, llard, un sord; en cambi,
fart, cobert, port, quart, la sort. S'escriu perd de perdre,
surt de sortir.

Darrera de l, n i s V. § 64.

Sistema II. S'escriu constantment /. Ex.: solif, acit,
oxit, covar t, vert, etc.

ig, g

48. — Sistema I. S'escriu ig darrera de les vocals a,
e, 0, u, i g darrera de la vocal i. Ex. : maig, despaig, pas-
seig, bateig, lleig, boig, estoig, rebuig, fuig ; mig, desig, esquig.

Sistema II. S'escriu ig darrera de les vocals a, e,
0, u, i tg o ix, segons els derivats, darrera de la vocal
/'; així, s'escriu mitg, esquitx. Alguns escriuen també lletg,
(femení lletja), despatx (derivat despatxar), etc.

ix, X

49. — S'escriu ix darrera de les vocals a, e, 0, u, i x
darrera de la vocal i. Ex. : baix, calaix, biaix, feix, greix,

— 44 —

mateix, peix, boix, coix, gruix, naix, llegeix, coneix, fineix,
aplaudeix: guix, ix.

m, n

50. — El prefixe circutn s'escriu sempre amb ni, qual-
ssevol que sigui la consonant següent. Ex. : circumdar,
circumferència, circumpolar, circumstancies, circumvalació.
Fóra d'aquest cas, s'escriu m, n o mp, segons les regles
següents :

Davant de b s'escriu sempre ///. Ex.: combinar, com-
bustió, euibromar, emblanquir, imbibició, imbècil, ambre,
ombra, tomba. Rambla, sembla, comble.

Davant de c s'escriu comunment ;/. Ex.: concepte,
concretar, encegar, encendre, cncalifar, incident, inclement,
increment, atenció, pretenció, extinció, funció, blanca, trenca,
oncle, àncora. S'escriu mp en les paraules assumpció,
consumpció, exempció, presumpció, redempció. Xo s'escriu
primpcep ni primcep, sinó príncep.

Davant de d s'escriu sempre ;/. Ex.: condició, condes-
cendent, endevinar, endolat, individu, indecent, renda, bàn-
dol, abandó. Excepció: amdós (també abdós).

Davant de f s'escriu 11 en con, cu, in inicials, i ;// en
els altres casos. Ex. : conferencia, confitar, eufornar, enfos-
quir, infant, injim, inflar, infermer; en cambi, limfa,
nimfa, triomf, càmfora, amfiteatre, simfonia. Excepció:
emfàtic.

Davant de g, j, 1 i // s'escriu sempre ;/. Ex. : congemi-
nar, contesta, congriar, enginy, encallar, ingerir, àngel.
rengle, fanguera, llonguel, vingui, fongui; conjurat, conjugar,
enjunxir, injust, injectar, penja, meujivol, esponjós; enlairar;
enlletgir, enllestir, enllaçar, enlluernar, manlleu.

— 45 —

Davant de m s'escriu sempre m: commemorar, com-
mensurable, commoure, commiseració, emmagatzemar, em-
malaltir, emmotllar, emmidonar, immens, immediat, immor-
tal, immoral, immigració, imminent. En els adverbis en
ment, l'adjectiu conserva la seva terminació. Ex.: prudent,
prudentment; constant, constantment. Son remarcables : co-
munment, ametlla, setmana.

Davant de n s'escriu n o m (mai mp), segons la pro-
nuncia. Ex.: counivencia, ennegrir, innat, innovar, con-
nfl(i); en cambi, condemna, columna, himne. Quan davant
de /; se pronuncia una u gutural (com la de blanc), s'es-
criu g. Ex.: sagna (no saugua ni sanchua), Agneta. V. § 44.

Davant de p s'escriu sempre m. Ex. : comprovar, com-
plicació, empolsar, empetitir, impropri, impossible, ampla,
omple, pompa, rompre.

Davant de q, r i s s'escriu //. Ex. : conquerir, enquader-
nar, inquisició, blanques, tanqui, trenqui ; coureu, enrabiar,
enraonar, Enric; consumir, constància, ensabonar, eusenyo-
rir, insistir, instantani, pensa, transatlàntic, enfonsa. Excep-
cions: somriure, premsa, Samsó.

Davant de / s'escriu generalment ;/. Ex.: contesta,
continu, entendre, entristir, interior, intel•ligent, santa, con-
tenta, distinta, punta. S'escriu mp en les paraules assumpte,
compte (cuenTa), exemple, peremptori, presumptuós, prompte,
redemptor, símptoma, sumptuós, temptar. S'escriu m en les
paraules comte (coxde), impremta, fem ta.

Davant de v s'escriu u. Ex. : convidar, convertir, enve-
rinar, envellir, investir, invocar, minvar. Excepcions :
triumvirat , cenlumvir, tramvia.

(1) En algunes paraules s'observen vacil•lacions entre nn i ;;. Ex.:
anals i annals, anotar i annotar, anexc i annexc, conexió i connexió:

_46 -

Davant de x i $[ s'escriu 11. Ex.: planxa, enxiquir,
gronxa, manxa, ninxo; senzill, pinzell, on^e.

Cal advertir que molts escriuen constantment n en lloc de vi davant
de/i de vi i en el prefixe circutn no seguit de h o de p. Ex.: ninja, sin-
fonia, anfitealre, conmoure, enmidonar, inmoital, circunferencia, circuns-
tiincics.

S, Ç FINALS

Aquí trobem de nou els dos sistemes indicats en els
Z 38 1 39-

51. — Sistema I. S'escriu ç en lloc de s quan a la con-
sonant final catalana correspon en castellà una ç o una c.
Ex.: brazo, braç; dulce, dolç. Anàlogament: llaç, audaç,
tenaç, eficaç, paniç, verniç, sniç, feliç, troç, arroç, atroç,
avestmç, venç, torç, esforç. Són remarcables : falç (hoz)
al costat de fals (falso); març (marzo) al costat de Mars
(Marte); comerç, (comercio).

V. ademés el § 54.

52. — Sistema II. S'escriu constantment s. Així, les
paraules del § anterior s'escriuen : bras, dols, Has, andàs,
ienàs, eficàs, patits, vernís, suís, filis, tros, arròs, atròs,
avesirús, vens, tors, es f ors.

V. ademés el § 55.

53. — S'escriu es, gs, chs en el plural dels noms ter-
minats en c, g i eh. V ' . 5 45- Ex.: amic, amics; pròleg, prò-
legs; atnich, amichs; prolech, prolechs.

En altre cas s'escriu x: apèndix, artífex, index, vèrtex,
pontífex.

APÈNDIX ALS CAPÍTOLS II & III

54. — Siste.\Ta I. V. " 38 i 51. S'escriuen, ademés,
am ç les paraules següents:

Els derivats en ansa, ema. Ex.: anyoraiiça, frisança,
reliratiça, malevolença, naixença, prometença, escaiença.

Els derivats en as, assa. Ex.: peuaç, galaç, homenaç,
bonaç, nianaça, donaça.

Els derivats en is, issa. Ex.: fonediç, malalliç, trencadiç.
vincladiç, belltïgadiça, xerradiça.

Glaç, jaç, gojç, croça, lloça, lluç, puça, calc, escorça, fila-
garça; esquerraçar, enjogaçar, reboçar, cabuçar, escanyuçar,
embuçar, arrencar, atançar, escurçar, en calçar, capçar; coiçó,
borriçó, plomiçol, plançó, llençol, escurçó i alguna altra.

Cal advertir que Is partidaris de la conservació de la ç
no estan d'acord en l'empleu d'aquesta lletra en moltes
paraules. Així, no es rar trobar escrits amb s o ss alguns
dels mots citats en aquest § i en els §§ 38 i 5 1; i en cambi,
se veuen algun cop escrites am ç moltes paraules que no
figuren en la llista precedent. Alguns admeten també la ç
davant de consonant en paraules com mesquí (en castellà
mezquixo); altres, en cambi, no l'accepten mai en prin-
cipi de paraula, repugnant-los emplear-la en paraules
d'etimologia inconeguda o dubtosa.

• 55. — Sistema II. V. §§ 39 i 52. No cal dir que totes
les paraules citades en el § anterior s'escriuen amb s o ss:

- 48 -

auyoransa, frisansa, etc; peuàs, gatàs, etc; fonedís, malal-
tís, etc; glas, jas, gos, crossa, llossa, Uns, pitssa, etc.

En els verbs en sar i en els derivats o plurals dels
mots en s o sa, s'escriu 5 o ss i no c encara que sigui en
contradicció am lo establert en el § 35. Ex.: comensi, del
verb comensar; doíses, plural femení de l'adjectiu dols; bras-
sejar, derivat del nom bras. (D'acord am lo establert en el
mencionat §, s'hauria d'escriure comenci, dolces, bracejar,
puix les paraules corresponents castellanes comience,
dulces, bracear, tenen c i no s). Anàlogament: àbrassem,
abrasseu, abrassi, alsem, alseu, alsi; f clisses, capasses; cosse-
jar, forsejar, trossejar, cndolsir; carabassera , cuirasser ; cas-
sera, dressera; plassela, brasset , llasset. S'exceptuen derivats
com eficàcia, felicitat, dulcificar.

k, w

56. — Les dues lletres /.' i i;1 s'empleen en molt poques paraules:
kaleidoscop, hangunt, haoli, homes, liilogram, h'iometre, h'osc, kist, ankilosis,
col-, moka, tokai, jockey; wagò, whist, whisky, heefsteak (bistek), ldrscb,
hnut, etc.

CAPÍTOL IV

LLETRES MUDES

57. — En català s'emplea la lletra /' aní tres valors diferents: i.r Re
presentant una i llatina. Ex.: home de borni iiem, prohibir de prohibere.
2." Representant un sò llatí desaparegut. Ex.: vehi de vicinum, obehir
de obedire. 5/ Sense cap valor etimològic, indicant que dues vocals con-
tigües pertanyen a sillabes diferents. Ex.: alrihahir de attribuere, influir
de influere.

En l'empleu de la primera h s'ha deixat sentir sempre l'influencia
castellana; així, el castellà invikkno (sense h) es causa que escrigui
sovint en català ivern en lloc de hivern (de bibernum), i escrivint-se en
castellà, ara hakmonia, ara armonía, en català s troben anàlogament
harmonia i armonia.

En l'empleu de la segona h no s'ha seguit mai un criteri fixe; així
trobem ribem (de ridere) al costat de fiem (de fidare), i unes mateixes
paraules s'escriuen ara amb h ara sense: suar i siihar, creencia i crebencia.

Lo mateix cal dir de la tercera h. El seu principal empleu sembla ser
pera separaria terminació del radical en verbs de la tercera conjugació
com influir, atribuir, que s'escriuen influhir, airibuhir. (En cambi, en
verbs de la primera: continuar, atenuar.) També s'escriu sovint h en
paraules com cauhen, seuhen, viuhen, moithen; havent arribat l'abús de la
h intervocalica fins a escriure-S envihi, crihi, de enviar, criar.

— 50 -

58. — Sistema I. S'es'ciïu b inicial quan essent el
primer sò de la paraula una vocal, la paraula castellana
corresponent s'escriu també amb h inicial. Ex.: haber,

•; hombre, home. Anàlogament: hebreu, hemisferi, he-
terogeni, hidròxid, bigroscopic, hipòdrom, homogeni, horitzó,
hort, host, humil. Excepcions: orfe (huérfano), os (hue-
so), ou (huevo). Són remarcables: hereu, hoste, harmonia,
harpa, hexàgon, beptagon.

S'escriuen també amb h inicial hi pronom-adverbi,
ho pronom, ham, hivern.

Paraules amb b medial. Com en castellà. Ex.: adherir,
cohesió, prohibir, exhibir, inherent, vehement, vehicul. Ade-
més: ahir, àdhuc, subhasta (també subasta), malehir, beuehir.

59. — Sistema II. S'escriu h no solament en les pa-
raules que s consignen en el § anterior, sinó també en les
següents :

En els verbs en air, e'ir. Ex.: pahir, trahir, agrahir,
obehir, succebir, provebir. Per consegüent: paheix, pabei-
xeu, pahia, pabiré, pabible, pahidor.

En el verb oir i en els verbs en uir als quals correspo-
nen en castellà verbs en ucir: ohir, traduhir (traducir),
rednhir, seduhir. En cambi, influir, atribuir, imbuir, ins-
truir, disminuir, argüir. Per consegüent: traduheix, tra-
duhia, Iradubible; atribueix, atribuïa, atribuïble.

En els gerundius dels verbs dir, dur, cloure, coure,
plaure, riure: dihent, duhent, eloheul, etc. Anàlogament:
dihem, diheu; eluhem, duheu ; clobem, eloheu, clohía.

Entre a i 0 o ;/. Ex.: ahon, brahó, rabó, llabut, sahirc.
Excepcions: aorta, caos, caoba.

Ademés en amohina, juhcu, lluherna, lluhert, plaher,
rahim, rehiua, sarrahi, vehi.

Altres paraules se veuen escrites freqüentment amb h, ja indicades
■en el § 57. En cambi, s'ha proposat en diferents ocasions suprimir totes
les /;, a imitació de lo que s'ha fet desde antic en italià.

60. — Tots els infinitius presents s'escriuen amb r final,
excepte Is terminats en re (córrer exceptuat). Ex. : dinar,
parlar, anar, escurar, voler, haver, poder, llegir, tenir, con-
fegir, ensopir, dar, fer, ser, dir, dur, créixer, conèixer, plà-
nyer, estrènyer, témer, expremer, vèncer, tòrcer, recórrer. En
cambi : caure, veure, riure, ploure, cabre, rebre, concebre,
perdre, absoldre, romandre, vendre, fondre, rompre, comba-
tre, emetre.

61. — S'escriu r final quan la paraula corresponent
castellana termina en r o ro. Ex.: müjer, muller; claro,
clar. Anàlogament: altar, collar, pilar, paladar, flor, major,
millor, pitjor, calor, dolor; clar, diner, febrer, guerrer, janer,
primer, dur, segur, Llàtzer. Són remarcables : pler (pla-
cer), suor (sudor), ahir (ayer), campanar, monastir.

També s'escriu r final quan la paraula castellana cor-
responent termina en /: dosser, llebrer, llorer, paper, plan-
ter, quarter, quintar, Alger.

62. — S'escriuen amb r final els noms els femenins
o Is derivats dels quals deixen sentir una r davant de la
terminació a o dels sufixes de derivació. Ex.: l'adjectiu
darré forma 1 femení darrera i el derivat darreria: doncs
s'escriurà darrer i no darré. Altres exemples: dur, infer-
mer, lleuger, planer, primer, rialler, sencer (femenins dura,
infermera, lleugera, etc); carrer (derivat carreró), flor
(derivat floreta), paper (derivat paperot), por (derivat po-

ruc), ramor (derivat ramorejar), sal%er (derivat sal\ereàa),
xiprer (derivat xiprerar).

63. — S'escriuen amb r final les paraules següents:

Els col•lectius i noms de lloc en à: alsinar, ginestar,
xiprerar, garrofer àr, maduixerar, taronjerar, pomerar, fruite-
rar, vinyar, canyar; bestiar, siljar, codolar, fossar . En cambi :
capellà, escolà, esquerrà, cirurgià, ciutadà (noms de persona).

Tota classe de derivats en é (noms d'oficis, d'arbres,
d'instruments, etc.)Ex.: baster, boler, cuiner, flequer, boti-
guer, llauner, escarcelíer, argenter, almoiuer, duaner; pomer,
cirerer, ametller, presseguer, al%eroler, abercoquer ; cendrer,
eueeuser, paller, aguller, teler, lloguer, dreler, coniller, lle-
brer, aiguader, vesper, mosquer, galliner.

Els noms abstractes en ó derivats d'adjectius. Ex.: blan-
cor, de blanc; blavor, grogor, rojor, claror, foscor, fredor,
brillantor, graudor, pesanior, agror, aspror, finor, amargor,
tristor, Uetjor.

Els derivats en ador, edor, idor. Ex.: penjador, pujador,
xuclador; ponedor, venedor; sortidor, teixidor.

Solen suprimir-se en la pronuncia i àdhuc en l'escriptura la primera
r de les paraules arbre, prendre, i la segona de les paraules propri, cirur-
gia, orquestra.

64. — L'emmudiment de la consonant final en les
paraules terminades per dues consonants es un fenomen
que té lloc constantment en unes paraules, més o menys
freqüentment en altres. En general basta, pera l'ortografia
de la terminació de les dites paraules, la coneixença dels
llurs derivats o femenins o la dels mots castellans corres-
ponents. Així, el femení esvelta, el derivat esveltesa, el
castellà esbelto, ens diuen que cal escriure esvelt i no

— 53 —

esvel; el femení malalta, el derivat empeltar, el castellà
cobalto, ens diuen que cal escriure malalt, empelt, cobalt
i no malai, empel, cobai. Si algú pronuncia Iris, la conei-
xença del femení trista, del derivat tristor o del castellà
triste, l'advertirà que cal escriure trist i no iris; en cam-
bi, escriurà gris i no grist, puix el femení de gris es grisa
i els derivats i el mot castellà corresponent tenen s i no st.

Exemples :

Alt, molt, absolt, indult; en cambi, mal, dol, breçol,
gandul. Plurals: alts, molts, etc; mals, dols, etc.

Camp, llamp, tremp, Olimp, romp; en cambi, ram.
pam, fem, prim, nom.

Cant, gegant, interessant, gent, evident, fragment, vint,
sovint, instint, front, punt ; en cambi, Joan, pautau, Ma-
rian, nen, niu, són, algun, examen, fenomen.

Part, covard, cert (cierto), verd, mort (muerto), sort
(suerte), sord (sordo), curt, absurd; en cambi, mar, avar,
cer (acero), mor (muere), sor (sor), or, pur.

Cal advertir que a nd castellà correspon n final i no nd; així, als mots
castellans grande, bando, cuando, mundo, secundo, fecundo, com-
prende, responde, confundf., corresponen en català gran, ban, quan,
món, segon, fecon, comprèn, respon, confon; donde es on. S'exceptuen
els gerundius. Ex. : cantando, cantant ; riendo, rient. Remarquem :
HERAi.no. beral; limbo, llim.

Cal advertir també que són comptats els noms verament catalans
com Joan en els quals una n final correspon a una n final castellana i
que la majoria dels que avui s'empleen són emmanlleus fets al castellà.
Ex.: caiman, faisan, musulmà n, peon, ciclon, panteon, Neron, Plaion, Cice-
ron, Adan, etc. S'ha de dir: caimà, faisà, musulmà, peó, cicló, panteó,
Neró, Plató, Ciceró, Adam.

Respecte ap i t mudes interiors (Ex. : consumpció, constantment), vegi-s
el § 50. Ademés, temps. Se troben algun cop escrits esculptura, absorpciò,
per escultura, absorció; i anàlogament conjuneció, subjuuctiu, etc, per con-
junció, subjuntiu.

CAPÍTOL V

SIGNES ORTOGRÀFICS

I. ACCENTS GRÀFICS

65. — En català no hi ha un sistema d'accentuació
ben fixat i acceptat per tothom. Dos són els sistemes més
comunment empleats : el sistema d'accentuació del caste-
llà, més o menys modificat, i el proposat per L'Avenç en
substitució d'aquest. A continuació donem una idea dels
dos sistemes, cridats sens dubte a desaparèixer davant
d'un nou sistema més perfet i més adequat al geni de la
nostra llengua.

66. — Sistema castellà. En els mots polisillabs se
marca la vocal tònica am l'accent agut (V. §§ 1 i 4) en
els casos següents :

i.r Quan la sillaba dominant es l'ultima (mots aguts)
i la paraula termina en vocal o en una de les consonants
n i s precedides de vocal. Ex.: quitrà, també, carbó, camí,
comú; arran, encén, confon, algun; compàs, progrés, cendrós,
concís, difús. En cambi no s'accentuen : amic, llinyol, cer-

— 55 —

vell, fusiam, carro-, grapat, malalt, dolent, blavenc, corromp;

camins, volcans, amics, grapats, malalts ; retorn.

2.n Quan hi sillaba dominant es la penúltima (mots
graves) i la paraula termina en consonant que no sigui n
o s precedides d'una vocal. Ex.: càrrec, líquid, pròleg,
capítol, cànem, cràter, lícit, índex; càrrecs, capítols, orígens. En
cambi no s'accentuen els graves casa, classe, avi, caprilxo,
assidu; pensen, pensin, hexàgon; cases, llavis, tristos, ambigus.

3.r Quan la sillaba dominant es l'antepenúltima
(mots dactils), qualsevol que sigui la terminació de la
paraula. Ex.: diàmetre, paràbola, Uéniena, àvida, artística,
poliglota, càrrega.

Alguns consideren els mots grac ia, efígie, assídua, etc,
com dactils i els accentuen; altres els consideren com
graves i no Is accentuen. Aquests accentuen, en cambi,
paraules com cambia, gelosia, accentua, que aquells escriuen
sense accent.

Alguns consideren els mots prosaic, heroic, etc, com
graves, i els llurs femenins, prosaica, heroica, etc, com
dactils, i accentuen aquests i aquells; altres consideren
els primers com aguts i els segons com graves i no n'ac-
centuen cap: prosaic, prosaica (o bé prosaych, prosayca.
v. ;; 18 i 45).

En l'aplicació de les regles anteriors se consideren
com consonants la i (= y, V. § 18) i la // atones prece-
dides de vocal; així, no s'accentuen els aguts servei (o
servev), correu, i s'accentuen, en cambi, els graves còncau,
anàveu.

67. — No tots els partidaris del sistema d'accentuació
castellà segueixen rigorosament les regles establertes en
el Ç anterior :

En els verbs es molt comú accentuar els aguts en m
i en u; així, s'escriu pensem, penseu en el present, pen-
sarem, pensareu en el futur, escrivint-se, en cambi, sense
accent pensàvem, pensàveu, pensàrem, pensàreu, penséssim,
penséssiu, que haurien de dur accent, segons les regles
del § anterior.

En el nom es també freqüent voli/m, fuslàm, got'un;
llavors deixen d'accentuar-se Is mots com cànem. Es ja
menys freqüent trobar escrit palau, museu, en lloc de
palau, museu.

En els plurals aguts conserven alguns l'accent gràfic
del singular; així, escriuen els plurals de volcà, camí: vol-
cans, camins.

Alguns no accentuen els infinitius terminats en cr,
com conèixer, empènyer, que altres escriuen conèixer, empè-
nyer, d'acord am la Regla 2.-1 del § anterior.

En els monosillabs se noten tota mena de divergèn-
cies, arribant-se a accentuar monosillabs atons com la
proposició a, l'adverbi que. (Ex.: qué blancb!)

68. — Una modificació del sistema estudiat en els r*
anteriors consisteix en emplear l'accent grave en lloc de
l'agut quan la vocal que ha d'accentuar-se es una e o una o
obertes. Així, s'escriu quitrà, diré, sabó, cami, oportú; però
setè, alio; encén, confon, però comprèn, respon; progrés, cendrós,
però inglès, arròs. Altres exemples de é i ò: època, crèdit, inè-
dit, tècnic, pròleg, llògic. En els monosillabs i en les parau-
les com bola i bóta, s'observen tota mena de divergències.

Una modificació més important, proposada última-
ment, consistiria en marcar am l'accent grave totes les e i
les o obertes: bateig, llegeix, cel, aquell, sabent, sencer,
hivern, pauèt, tebi, rebre, bleda, mantega, abella, freqüència;

— 57 -

cu, boig, commoc, fillol, bò, flor, ór, nova, noble, borni, ve-

ròia, resolia, home.

69. — Sistema de L'Avenç. S'admeten els dos accents
agut i grave; s'emplea 1 primer sobre les vocals c tancada,
■0 tancada, i i u, i el segon sobre les vocals e oberta, 0
oberta i a.

En general, no s'accentuen sinó Is polisillabs aguts
terminats en vocal tònica i els terminals en es, és, ós, ós,
is, ús, cu, cu, in. Ex.: quitrà, serè, ajlò, diré, carbó, jardí,
comú; francès, progrés, boirós, concís, difús; compren, encén.
En cambi no s'accentuen diràs, diran, correspon, confon,
algun, com tampoc els graves càrrec, pròleg, inèdit, cas-
iic, etc, ni Is dactils època, inèdita, artística, càpsula, etc.

S'emplea ademés l'accent pera evitar confusions entre
paraules que, tot escrivint-se am les mateixes lletres, se
pronuncien diferentment, i pera indicar, en determinades
paraules, que una i o una ;/ precedides de vocal pertanyen
a distinta sillaba que aquesta. Cal, no obstant, advertir
que en aquests casos se noten, en les publicacions
que segueixen aquest sistema, tota mena de divergències
i vacil•lacions.

Quan existeixen un parell de paraules com pública i
publica, s'accentua la primera. Així, s'accentuen els dactils
anima, càrrega, lènega, súplica.

Quan existeixen un parell de paraules com pensàrem
i pensarem, s'accentua la primera. Així, s'accentuen els gra-
ves pensàrem, temérem, teméreu, dormirem, dormireu, vèiem,
vèieu. Per analogia accentuen alguns: diguérem, digueren,
coiiegucrem, coueguéreu, etc.

Quan existeixen un parell de paraules com desgracia i
desgrticia, s'accentua la primera. Així, s'accentuen els gra-

— 5« —

ves malícia, pronuncia, diferencia, continua . Per analogia
accentuen alguns els indicatius presents camina, estudia,
somia, etc. En algunes paraules, com camina, estudia, se
combat així la tendència a pronunciar càmbia, estudia.

Quan existeixen un parell de paraules com te i té o-
són i són, s'accentuen totes dues. Se troben en el mateix
cas: bè i bé, be: i bec, bola i bóta, cova i cova, deu i déu, dò
i dó, dóna i dóna, fóra [fóra, joc i jóc, móc i móc, moll i móil.
nèt i nét, ós i ós, sec i .w, seu i .ve'», .u> i só, sóc i íór, íòí/ i
íóm, zr/zy, ïr//í'// i véns, vénen, ves i m\ vessa i m\M. etc.

Quan existeixen un parell de paraules com el nom món
(monosillab tònic) i l'adjectiu possessiu mon (monosillab
aton Ex.: mon pare), s'accentua la primera. Se troben
en el mateix cas: mà i ma (Ex.: ma germana); mós i mos
(Ex.: mos pares); niés i mes (Ex.: mes germanes); lós i tos
(Ex.: tos nebots); són o són i Son (Ex.: son pare); sà i sa
(Ex.: .w mare); lè o té i te (Ex.: ro/// te dius?); vós (Ex.: jtfu
wwj i vos (Ex.: Deu mm guard); sé (Ex.: ho /;o í^ i se
(Ex.: ;/o íe sent); là (Ex.: //// //; bemoll) i /\í (Ex.: /«
mare); què (Ex.: <///è vols?) i <///e (Ex.: voi </»e vinguis);
si, pronom reflexiu i adverbi d'afirmació, i si, conjunció
(Ex.: si vols, fes-ho); pèl, pèls i pel, pels, contraccions de
la proposició per amb els articles el i els (Ex.: vaig pel
carrer); i, admetent-se la forma es per se (V. § 70) i les
contraccions mel, tel, etc, per me'l, te'l (V. 5 73); és
(Ex.: e'.v fcoj i es pronom reflexiu (Ex.: i es comprèn); mel
i mel (Ex.: mel pren, per me'l preu); tèl i tel (Ex.: tel porto);
seus, preposició, i seus, per se' us; tém, verb, i tem, per /e'///.
Tenim també pera i /v/vz, preposició (Ex.: es pera tu) (1),

(1) L'iAveitç ha suprimit darrerament l'accent en algunes d'aquestes
paraules com, per exemple, en «del verb ésser. En cambi emplea l'accent
en unes quantes paraules no compreses en cap de les regles anteriors:
iiy>i7/, galàpat, vànova, lümeiia, tòfona, Cèsar, etc.

— 59 —

S'accentuen i i u tòniques quan formen sillaba elles
soles. Ex.: veïna, reina, obeïa, agraïa, atribuïa. També
s'escriu en aquest cas veïna, reina, obeïa, etc. La dièresi
s'usa també sobre la i atona en paraules com desmai, creï
(subjuntius presents), esbaïment, agraïment.

II. APÒSTROF I GUIONET

COMPLEMENTS ATOXS

me, m, em; te, t, et; se, s, es

70. — Immediatament davant d'un verb començat per
una vocal o per /; o d'una de les partícules hi, bo, s'em-
pleen les formes m, t, s, escrites ///', t' , s' . Ex.: M'estima.
Ell m'ha vist. No m'escolta. Ara m'hi veig. M'ho ensenya.
T'aixeques. Quan t'hem vist. No t'hi havia vist. T'ho en-
viaran. El nen s'adorm. Ara s'alça. S'hi banyen. S'havia
mort. S'ho emporten.

Quan la paraula anterior acaba en una vocal que no
sigui una i (y) o una u atones subjuntives (V. § 18), i la
paraula següent es un verb començat en una consonant
diferent de h, s'empleen les formes m, t, s, que Is uns
escriuen 'm, 7, 's (ortografia més usual) i els altres m, t,
s (L'Avenç). Ex.: No' m veu o No m veu. Qui'm crida? o
Qui m crida? Tu't vas cansar o Tu t vas cansar. Crec que't
vol veure o Crec que t vol veure. No's comprèn o No s com-
prèn. Ella's vesteix o Ella s vesteix.

En els altres casos s'empleen les formes me, te, se.
Ex.: Me rento. Quan me veu. Mai me vol dir res. El peu
me fa mal. No me la prengui. Com te dius? No te les va
donar. Te L• porta. Se sentia soroll. La neu se fon. El nen

6o

se rentà. El noi se lleva. Ara se li coneix. No se us veu en
lloc. Xo se 11 'adona.

Les formes em, cl, es, gairebé no s'empleen sinó dar-
rera de la conjunció i (o y) i encara en aquest ens l'orto-
grafia més usual escriu 'ni, ' l , 's.

nos, ns, ens

71. — Immediatament darrera d'una paraula acabada
en una vocal que no sigui una i (y) o una 11 atones sub-
juntives (V. § 18), s'emplea la forma us, que Is uns
escriuen 'ns (ortografia més usual) i els altres ns (L'A-
venç). Ex. : No'ns coneix o No ns coneix. Ella'ns escriurà o
'Ella ns escriurà. No'ns hi vèiem o No ns hi veiem. La
noia'ns el portarà o La noia ns el parlarà. Sempre' us en
parla o Sempre ns en parla.

En els altres casos s'emplea nos. Ex.: Nos ha dit que
vindria. Mai nos creu. Nos en vam anar. Es freqüent avui
ens en lloc de nos. Ex.: Ens ha dit que vindria. Mai ens
creu. Ens en vam anar.

Darrera de la conjunció i (o y) els uns escriuen 'ns,
els altres ens.

vos, us

72. — S'emplea la forma us en tots els casos. Ex.: Us escriu sovint.
No us veig. Ell us demanava. Quan ns en van anar. En Pau us cridà. La
forma vos no s troba sinó en alguna frase feta, com Déu vos guard. No
obstant, alguns l'empleen sovint en lloc de us.

lo, 1, el

73. — Immediatament davant d'un verb començat per
una vocal o per h o de les partícules cu, hi, s'emplea la

6i

forma l, escrita /'. Ex.: L'estudio. L'hem estudiat. No l'es-
colto. No l'hem vist. Quan l'heu trobat. T'hi veia a tu i no

l'hi veia au ell. Ara Veu treu.

Quan la paraula anterior acaba en una vocal que no
sigui una / (y) o una // atones subjuntives (Y. § 18), i la
paraula següent es un verb començat en una consonant
diferent de h, s'emplea la forma /, que Is uns escriuen 7
(ortografia més usual) i els altres / (L'Avenç). Ex.: Ella'l
duia o Ella 1 duia. No'l veia o No 1 veia. Jo'l conec o Jo 1
conec. L'Avenç contrau me, te, se am 7 (i). Ex. : Mel prens.
Xo tel duen. Sel menja.

En altres casos s'emplea la forma el. Ex. : El vas apro-
fitar. Mai el veig. Quan el trobarem. Xo us el porteu. xMolts
no admeten la forma el, que reemplacen constantment
per lo. Ex. : Lo vas aprofitar. Mai lo veig.

Darrera de nos, us i els s'emplea sovint el en lloc de /'.
Ex. : Xo'ns el ha dona! per Xo'us l'ha donat.

la, 1'

74. — Immediatament davant d'un verb començat per
una vocal o per h o de les partícules en, hi, s'escriu gene-
ralment/'. Ex.: L'hem vista. No l'havia coneguda. Ni la
miro ui V escolto. T'hi han vist a tu i no l'hi han vist au ella.
En tots els altres casos s'emplea la forma la. Ex.: La tanco.
Xo la tregui.

los, Is, els

75. — Immediatament darrera d'una paraula termi-
nada per una vocal que no sigui una i (x) o una u ato-

(1) També s'ha escrit algun cop sem per se'm, sens per se'ns, etc.
V. ademés §s5 7S i 80.

— 62 —

nes subjuntives (V. * 18), s'emplea la forma Is, que Is
uns escriuen 'Is i els .altres /j (L'Avenç). Ex.: /o'Aí rentava
o Jo Is rentava. Tu'ls aixugaves o Tu Is aixugaves. Xo'ls
hem coneguts o Xo Is hem coneguts . Tu'ls en dones o Tu Is
en dones. L'Avenç contrau me, te, se am 'Is. Ex.: Mels dóna.
Xo tels emportis. Sels empassa.

En tots els altres casos s'emplea la forma els. Ex. : Els
neteja. Els espolsa. Quan els troba. Ell els ha presos. En
Quint els els porta. Molts no admeten la forma els, que
reemplacen constantment per los.

les

76. — Ex. : Les conec. No les conec. Les escolto. Les hem de veure. Me les
h.i preses. No'ns les duen o No us les duen. Els les preu. Les en trec. Alguns
escriuen a tort las en lloc de les. V. § 14.

li, l'hi, li ho

77.— Quan diem // en substitució d'un nom. s'escriu li; quan diem
li en substitució de dos noms o d'un nom i un adverbi, s'escriu l'hi. Si
en la frase Tu vas donar un llibre al ien fill, volem callar el nom fill, es-
criurem Tu li vas donar un llibre (li vol dir an ell, al teu fill, un sol com-
plement); si volem callar ademés el substantiu llibre, escriurem Tu l'hi
vas donar (l'hi vol dir un llibre al ten fill, dos complements). Si en la
frase Alli no hem vist en Pere, volem callar el nom Pere, escriurem Alli
no l'hem visi; si volem callar l'adverbi alli, escriurem No hi hem vist an
en Pere; si finalment volem callar el nom Pere i l'adverbi allí, escriurem
No l'hi hem vist (l'hi vol dir en Pere alli.)

Exemple de li ho: Van contar allò au en Pere. Ho van contar an cu Pere
(ho vol dir allò). Li van contar allò (li vol dir an en Pere). Li ho van contar
(li ho vol dir an en Pere allò). Però també s'escriü: L'hi van contar i Li
niar.

63

els hi

78. — Quan diem els hi (o les hi) en substitució d'un nom, eh hi es
defectuós, i ca! reemplaçar-lo per els; així, no s'escriurà Els hi prego que
110 ho fassiíij sinó Els prego que 110 ho fossin.

La combinació eh hi i algun cop la combinació les hi solen emplear-
se també en lloc d'altres combinacions pronominals. Pera evitar l'em-
pleu defectuós de el: hi i les hi, cal tenir present que la partícula hi en
•combinació amb altres complements atons 110 pot tenir altre valor, ade-
més del seu propri, que 1 del pronom li, complement indirecte.

Exempi-hs :

Han acostumat els nens an això. Hi han acostumat als nens. Els han acos-
J innat au això. Els hi han acostumat.

Hem vist tes germanes al ball. Hi hem vist tes germanes. Les hem vistes
■al ball. Les hi hem vistes.

Ha portat els llibres al meu germà. Li ha portat eh llibres. Els ha portats
*il meu germà. Els hi ha portats (per Li'ls ha portats).

Vendran les cases al teu cosí. Li vendran les cases. Les vendran el teu COSÍ.
Les hi vendran (per Li les vendran).

Diré allò als teus pares. Els diré allò. Ho diré als teus pares. Els ho diré.

Avui donarem cl gat a les nenes. Els donarem el gat. El donaiem a les
tieues. Els cl donarem.

Hem donat la pilota als teus amics. Els hem donat la pilota. L'hem dona-
da als teus amics. Els i 'hem donada.

Demà enviarem els mobles als nostres parents. Demà Is enviarem els mo-
bles. Demà Is enviarem als nostres parents. Demà Is els enviarem.

Hem donat les cadires an aquelles dones. Els Ixin donat les cadires. Les
hem donades an aquelles dones. Els les hem donades.

ho

■jq. — Ex. : Ho veig. Xo ho veig. Ho hem dit. M'ho dóna. T'ho dóna. Li
bo dóna. Els ho dóna. Us ho prenc.

ne, n, en

80. — Immediatament davant d'un verb començat per
una vocal o per /; o de la partícula hi, s'escriu )/'. Ex.:

- 64-

N'arribem. Quants n'ha pres. Xo n'hem venut cap. Me
n'ha parlat. Me n'hi vaig.

Quan la paraula anterior acaba en una vocal que no
sigui una i (y) o una u atones subjuntives (Y . § 18), i
la paraula següent es un verb començat en una conso-
nant diferent de /;, s'emplea la forma ti, que Is uns es-
criuen '// i els altres ;/ (L'Avenç). Ex. : Xo'u tinc o No n
tinc. Ara'n duc o Ara u duc. L'Avenç contrau me, te, se
ara '«. Ex. : Meu vaig. No teu distreguis. Seu separa.

En els altres casos s'emplea la forma en (algun cop
ne). Ex. : En vaig fer tres o Ne vaig fer tres. Avui en men-
jaré més. Els en I reu.

La combinació l'en s'emplea davant de vocal com
davant de consonant. Ex.: l'en treu, l'en ha tret.

Darrera de nos, us i els s'emplea sovint en en lloc de
;;'. Ex.: No us en aneu per No us n'aneu.

hi

81. — Hx.: /// vaig. No hi vas. Ara hi anem. Quan hi vas anar?

Alguns empleen hci darrera de Li conjunció i (o \).

Cal no confondre amb aquesta partícula la primera persona del sin-
gular de l'indicatiu present del verb haver ; aquesta es he. Ex. : He visi el
teu germà. L'he visi i li vull donar un llibre. L'hi vull donar. L'he volgut
donar. Ni li parlo ni li be parlat. Tu no hi has anat. jo hi he anat.

n'hi, li'n

82. — Porten vedells al mereat. Hi porten vedells. En porten al mercat.
N 'hi tortell.

Dono flois an en Francesc. Li dono flors. En dono an en Francesc. Li'n
dono 0 Li n dono. (Però també s diu ;/ 'hi dono.)

65

COMPLEMENTS ATOXS POSPCSATS AL VERB

83. — Se segueixen les regles establertes en els §§ 70
íi 82, am les següents modificacions:

l.a Immediatament darrera d'un verb terminat en
consonant o u, no s'escriu mai us, el, els, cu, sinó vos, lo,
los, ne. Tampoc s'empleen mai les formes em, et, es i ens.

2.a La forma del complement si n'hi ha un sol, o la
de l'ultim complement si n'hi ha dos o niés, es indepen-
dent de la paraula que segueix. Aixi, s'escriu veneu-me
davant d'una paraula començada per vocal com davant
d'una paraula començada per consonant: Veneu-me galls.
Venen-me ànecs (no Veneu-m ànecs).

Exemples :

Donar-me, mirant-me, escolleu-me, plany-me, porla-tn,
porta-mel o poria-ine'l, dóna-me-la, duguï-mels o dugui-me,h,
renía-me-les, mirar-m 'hi, guardant-m 'ho, ven-men o ven-me'u;
reiitar-lc, llevant-te, ajeu-te, ajup -te, vesleix-le, renta-t, treu-
te-la, vés-len o vés-te'n, jixa-t'hi, cus-t'ho. recordar-se, enceu-
dre-s, niiri-s, miri-sels o iniri-se'ls, mengi-se-la, comeuçar-sels
o començar-se Is, miri-s'ho, veure-s'hi, anar-seu o anar-se'u,
anar-sc-n'hi, empeny-nos, admet-nos, prometre-ns, donar-nos-ho,
veure-ns-hi, dar-nos-en, enviar-nos-el, treure-ns-la, dar-vos,
üeveu-vos, adormint-vos, asseu rc-us, dar-vos-ho, Jixar-vos-lji,
pendre-us-en, enviar- vos-el, recomanant-vos-els, dicut-vos-Li,
fer-lo, pujant-lo, cus-lo, cull-lo, feu-lo, puja-l, puja-l'hi, ireu-
V en, estreny-la, comprar-los, vendre-ls, envia-ls-hi, euviar-los-
hi, dòna-ls-ho, donar-los-ho, deixar-los-el , deixa-ls-el, compra-
Is-els, compra-ts-en , ven-los-en, escriure-les, romp-les, escriu-li,
dir-ho, fes-ho, perd-ho, cull-ho, pren-ne, cull-ne, talla-n , por-
li-n, pòrlin-ne, anar-hi, vés-hi, nueu-hi, porti-hi, porti-n'bi,
portin-hi (prou. pòrlinli).

66

Am supressió de la r final de l'infinitiu present: va
convencé'm, va coneixe'ns, vol estreny e' la, no pol torce'ls;
envià'ns-els, volè'ns-el, di'ns-ho, da'us-el, di'us-bo, donà'ls-
cls, comprà 'ls-en (V. § 89). Algun cop s'emplea 's per
nos i per vos: fixem' 's-hi, fixeu' 's-hi, meujem's-el, beveu's-el.

L'ortografia usual escriu : donarme, escolleiinie, portant',
pòrtamel, dónamela, etc. No empleant-se 1 guió ni l'apos-
trof en l'afixació dels complements atons al verb, se con-
fonen miris i miri-s, porlin i porti-n, diguiu-s'bo i digui-ns-
ho, vagin-hi i vagi-n'hi, etc.

ARTICLES DEFINITS

lo, 1, el

84. — Davant d'un nom començat per una vocal o
per h, s'emplea la forma / escrita /' Ex.: l'avi, l'home,
l'esquirol.

Quan la paraula anterior termina en una vocal que no
sigui una / (y) o una // atones subjuntives (V. ^ 18), i la
paraula següent comença per una consonant diferent de
h, s'emplea la forma /, que Is uns escriuen 7 i els altres /
(L'Avenç). Ex.: Alça'l braç o Alça 1 braç. Porla'l llibre o
Porta 1 llibre. Les preposicions a, de i per se contrauen
am l'article 7. Ex. Ho dono al parc. Es del neu. Passeu pel
caminal. L'ortografia més usual escriu al i del àdhuc
davant dels noms començats per una vocal o b. Ex.: Ho
dono al home per Ho dono a l'home. Es del avi per Es de l'avi.

En els altres casos s'emplea la forma el. Ex.: El pare.
Dóua-m el baslò. Treu el vestit. Molts no admeten la forma
el, que reemplacen constantment per lo. Ex.: Dóua-m lo
bastó. Treu lo vestit.

- 67-

La llengua actual posseeix un lo neutre invariable: lo
bo, lo últim, era lo dolent.

la, r

85. — Davant d'un nom començat per una vocal o
per/; s'escriu /'. Ex.: l'avia, l'herba, l'amplada, l'esquella.
En tots els altres casos s'emplea la. L'elisió de l'article
femení es facultativa quan el nom comença per i, o, u o
hi, ho, hu atous. Ex. : l'idea i la idea, l'orella i la orella,
l'humitat i la humitat. (Lo mateix ocorre amb el pronom
femení la). Son remarcables: la ira, la host, la una. Al-
guns no apostrofen mai l'article la.

los, Is, els (i)

86. — Immediatament darrera d'una paraula acabada
en una vocal que no sigui una i f\j o una // atones
subjuntives (V. § 18), s'emplea la forma Is, que Is uns
escriuen 'Is i els altres Is (L'Avenç). Ex. : Alça'ls braços o
Alça Is braços. Porta'ls llibres o Porta Is llibres. Crida'ls
homes o Crida Is homes. Les preposicions a, de i per se
contrauen ara l'article 'Is. Ex. : Ho dono als nois. Es dels
nens. Passen pels caminals.

En els altres casos s'emplea la forma els; però molts
no admeten aquesta forma, que reemplacen constantment
per los.

en, n

87. — Davant dels noms propris d'home començats
per consonant, es comú a Barcelona l'empleu de la parti-

(1) El plural femení no ofereix cap dificultat. Alguns escriuen a
tort las en lioc de les (Y. §§ 14 i 76).

68

cula en amb el mateix valor que l'article definit; així, se
diu en Pere, en Puig, com se diu l'Anton, l'Oller, o la
Maria, V Aguda. Aquest en sol escriure-s 'n quan va im-
mediatament precedit per una paraula terminada en vo-
cal que no sigui una i (y) o una // atones subjuntives
(V. § iS). Ex.: Que parli'n Pere. Ari ve'n Joan. No
obstant, s'escriu també: One parli en Pere. Ara ve en
Joan. S'escriu de'n, d'en i deu, ca'n i eau.

Com tractament s'empleen En, X' i Xa. Ex.: au en
Xa reis Oller, a X' Àngel Guimerà, a Xa Maria Puigoriol.

PREPOSICIONS

88. — A, an, a n'. La preposició a (que molts escriuen
à malgrat ésser un monosillab aton) deixa sentir una u
davant de certes paraules com ell, aquell, aquest, això.,
allò. Els uns escriuen aquesta n unida a la a, altres l'es-
criuen separada de la a i seguida d'un apòstrof. Ex.: Ho
diuen an ell o Ho diuen a n 'ell.

De, d'. S'escriu de davant de consonant i d' davant de
vocal o h. Ex.: de seda, d'or, d'hivern, hem de sortir-ne,
hem d'anar-hi.

Per, pera, per'. Cal no confondre les dues preposi-
cions per i pera, que, en general, corresponen a les pre-
posicions castellanes por i para; i quan en poesia vulgui
suprimir-se la a de pera, fóra millor escriure per1 que per.

ab, am, amb, emb. L'ortografia usual escriu ab així davant de
consonant com davant de vocal; L'Avenç escriu am en el primer cas i
amb en el segon. Ex. : Anirà ab hi o ab cl! o Anirà am lu i amb ell. Algú
ha proposat: Anirà emb tu o emb ell. S'ha d'anar am compte a no confon-
dre aquesta preposició amb a o cu; així, no s'escriurà J'aig amb nua casa,
Anar am bicicleta; sinó Vaig a una casa, Anar en bicicleta.

69

SUPRESSIÓ DE LA V MUDA

89. — En poesia es freqüent la supressió de la r muda
final. En el lloc de la lletra suprimida, s'escriu general-
ment un apòstrof accentuant ademés la vocal tònica si l
mot es un polisillab agut. Ex. : fio , ela', dï, mira } volc",
UegV. Alguns han proposat fió, ela, dt, mirà, etc. En els
infinitius graves s'escriu convencé', leme' o senzillament
convencé, temé.

V. ademés §83.

GUIOXET

90. — S'emplea 1 guionet:

i.r En les combinacions d'un verb i d'un o més
complements atons (i això segons regles que s desprenen
clarament dels exemples posats en el § 82).

2.n En els compostos de dos noms, d'un verb i un
nom, etc, com cama-curt, boca-moll, agre-dolç, escura-
denls, uU-prendre, cor-vuat.

L'ortografia usual no admet el guionet ni en l'un ni
en l'altre cas, reduint el seu empleu a la separació de les
dues / en la / doble. (V. § 28.)

LLISTA ALFABÈTICA
DE LES PARAULES CITADES EN AQUEST TRACTAT

S'han omès en aquesta llista algunes paraules que no ofereixen cap inte-
rès sota 1 punt de vista de la llur ortografia, de la llur fornia o dels llurs
derivats.

En l'adjectiu i en el verb se cita sovint una sola fornia, que es la del mas-
culí singular en el primer, i la del present d'infinitiu en el segon.

Les paraules van accentuades segons el sistema d'accentuació explicat en
el § 66, am la sola diferencia d'emplear- se Is dos accents agut i grave.

Abreviacions empleades:

i/íT. derivat

dif. de diferent de, que no cal con-
fondre am
f. femení
m. masculí

pi, plural

pseud. pseudo-deriv.u

R. remarquem

sin. sinònim de

vnlg. vulgar, vulgarment

Els nombres se refereixen als paràgrafs, i únicament a les pagines quan
van precedits de l'abreviació pag.

abandó; abandonar, abando-
nament

abans, adverbi de temps

abdomen, abdominal

abercoc 45 ; abercóquer

abesliat, der. de bèstia

abjecte, i. abjecta,' pi. m. i
f. abjectes; objecció

abric 45 ; abrigar, abrigall

absent ; absència, absentar -se
absoldre, disoldre, resoldre,
Evitin -se les formes disol-
vent 0 disolguent, disolvem,
disolveu, disolvia, etc; les
formes correctes són diso-
hnt, d isolem, disoleu, diso-
lia; disolvent correspon a

DISOLVENTE, disoknl a Dl-

7i —

soi.viendo, R. que disol,

disoís corresponen a di-

SUELVE, DISUELVES, i disolt,
dísolts a DISUELTO, DISUEL-
TOS

absurd, f. absurda; absurditat
abugot

ab^iac, f. ab^iaga
acaba lat, der. de cabal
acaserat 9 pag. 19 nota
accelerar; acceleració
accent ; accentuar
acceptar; acceptable
acetilè

àcid 47; aciditat, acidesa, ad-
duïa r, àcid i ficar
aclaparar; aclaparament
a con d nit 59
aconseguir
aconsolar-se
acontentar
acotxar

Adam; adànüc 4 5
addició; addicional, additiu
addicte
adequat
adés

adhesió; adhesiu
àdhuc
adjacent
adjectiu
admissió ; admissible

adob; adobar

adquirir ; adquisició

advertir ; advertiment

advocat ; advocar

afegir

afixe, prefixe, sujixe

aglà, gla

Agnès

agonitzar

agrair 59

agre 11; agror, agrejar, agrir,

agrir - se
aorella ; sal d'aorella (vulg. de

graiella)
agrícola, m. i f.
ahir, abans d'ahir, despús-ahir
aigua 18; aiguat, aiguader,

aigualir, aigüera
aixam 8 ; aixa menar
aixelebrat
aixerit
aixordar
aixovar (ajuar)
aixugar 8
aixut 8
ajornar (aplazar), der. de

jorn; sin. odiar
Alacant
àlber (Alamo; dif. de alba

=auba); àlber blanc, albe-

reda
Alger, Algèria, algerià

fílíquota

àlluvors, llavors, llavores, ales-
hores

All inicial, 28

almoina (limosna) 18; almoi-
ner

alsar 38, 39

alsiua 31, 33 ; alsiuar

alt, f. alia; altura, altesa

altre, i. altra, pi. m. i f. al-
tres; altrament, altri

amanyagar, der. de manyac
45 (manso)

amarg 45; amargós, amar-
gant, amargor, amargar,
amargolejar

amazona

ambaixada

ambigu, i. ambigua ; ambigüi-
tat

ambre (Ambar)

amdós 50, f. amdues

ametlla; ametller, ametlló

amfiteatre

amiant

amic 45 f. amiga

amoïnar 59 ; amoinós

ample, f. ampla, pi. i f. am-
ples; amplada, amblaria.

anàleg 45, f. anàloga; analogia

àncora

ànec 4 5

angoixa

àngul 17; angular, augulós

angunia; anguniós, anguniar

anhídrid 47

aukilosi 32

antic 45, f. antiga; antigor,

antiguitat ; antiquari
autropófag 45
auus 13 pag. 23
anxova

aon 59, 64, on
aorta
àpat

apel•lar 28; apel•latiu, apel•lació
apèndix
apogni
apòstrof
apotecari
apte, ï. apta, pi. m. i f. aptes;

aptitud
àpler, dipler, hemipler, coleòp-

ter, etc.
ara
arbre; arbro, arbreda, arbrat,

arborar
arcova

areug 45 ; arengada
argelaga
àrid 47, f. àrida; aridesa,

aridilat
arquebisbe
arquitecte

— 73 —

arrencar, arrancar 5

arribar; arribada, arriba-
tnent

arrodonir, der. de rodó; rodo-
na, rodonesa

arronsar 54, 55

arròs 51,52

arrupir -se

ascó 9

ase; asenada

Àsia

asil

aspergir (dif. de espargir: es-
pargir-se, espargiment); as-
perges

aspre 1 1 ; aspror, aspresa, as-
prejar, enasprir-se

assaborir, de sabor; saborós

assaciar

assaig

assassí 8

assecar

assenyalar

assolir

assortit

assumpció, assumpte

asterisc 45

astor; astorar (dif. de estorar,
der. de estora)

astrònom; astronòmic 45

ast ruc 9; malastruc, malas-
trugancia

atansar 54, 5 5

atapair 59

ateneu

atènyer (alcaxzar)

Atlàntic 45

atlas

atleta

atmosfera

atorrollar

alroç 51, 52, pi. m. atroços,
pi. f. atroces; atrocitat

atrotinar

atiabeja (azabache); sin.
gai ela 18

atiar

atyívara

atierola; alrKeroler

at'jtr: altura!

auccll: aucellada, aucellaire

aufàbrega

augment; augmentar

avant; avantbràs 51, 52,
avantguarda

aventalge; aveutaljós, avental-
jar

avestrús 51,52

avi, avia

aviat

aviram

avoi

avorrir 19; avorriment, avor-
rida

74 —

avortar 19 ; avortament (abor-

to)
avui, vui 18

apàtic, a^oic 45

'Bacns 1 3 ; bàquic

badar, badar-se

baf 19; embafar

balb, f. balba

balbotejar

balder, f. baldera

balena (ballena) ; balener

ball

balma

bambolina

ban, bàndol; banir, bandit,
bandoler

banya

barb

barbre, f. barbra; barbarisme

barret; barretina

barruer 9, f. barruera

basc

base, dif. de basa

basílica

bassa

batarcll 9 pag. 19 nota

bateig; batejar; baptisme, bap-
lïsmal

batre: abatre, combatre, reba-
tre, etc. Evitin -se formes
com combalir, combalint,

combalim, combatis, comba-
ti re, combat eix, combat eixi,
etc. ; les formes correctes
són coir.batre, combatent,
combatem, combatés, comba-
tré, combat, combati

batxillerat

batzegada

bava; bavós, bavalles, bavejar

ba^ar

beat, beatitud 47

becaina

bell; bellesa, abellir, embellir

bel•licós 28

bel hiaar -se; belhiçor, belin va-
dissa 54, 55, belluguet

Bel^ebub

bena (dif. de vena: venós) ;
embenar, embenada

benehir

benigne, f. benigna, pi. m. i
f. benignes

berenar (vulg. brenar)

besavi

bescambra

bescantar

bescoll

bescomptar-se

besen i t

besllum 19

besnét

bes sac

75

bessó , bessonada
bestiar, der. de bèstia
bestreure

'Betlem
betum

beure; bevent, bevem, beveu,
bevia, bevedor; pseud. bibe-
ró, imbibició

biaix; esbiaixar

bisbe; bisbat ; pseud. episcopal

bizantí 33

blanc 45; blanquet, blaucós,
blanquinós, blancor, blanca-
ria, blancall; blanquejar,
blanqueig, emblanquir, em-
blanquinar, emblanquina-
dor, esblauqueir 59

blau, f. blava; blauet, blavet,
blavós, blavenc, blavor ; bla-
vejar, esblaveir 59

boci; bocinalla, bocinejar , esbo-
cinar

boig, f. boja; bogeria

boira 18; boirós, boirada, em-
boirar-se, esboirar-se

boix; boixeda, boixet

bombolla

bony; bonyegut, abonyegar- se

bord 47, f. borda

borni

borrissó 54, 55

bosc 45; bosquet, boscam, bos-

calge, boscuria, boscall, bos-
cà, boscarol 9 pag. 19 nota,
boscà t, boscos, emboscar, des-
em boscà r, desboscar

boterut 9 pag. 19 nota

botzinar

bou. S'escriu boada, boàs, boet i
bouada, bonàs, bouel ; bover,
boví

Tiras 51, 52; brasset, brasse-
jar 55, abrassada

bravada

bravo! dif. de brau, f. brava

bressol 54, 55, der. de bres-
sar; bressolar

brètol; bretolada

breu

brèvol

bri; brinós, esbrinar

broma (bruma) ; bromós, em-
br ornar -se

bronio, bronze; bronzejat

brossa 38, 39; desbrossar

bruelar, der. de bruel

brugit; brugir, brugent, brugi-
dós

brunzir

brutícia; der. de brut; embru-
tar, embrutir (dif. de abru-
tir)

bucal (dif. de vocal) 8

budell

-76

bufó

bugada ; bugadera

buid 1 8, 47, f. buida; buidor,
buidar

b uíga 9, 59

bujoía

bullir; eviti -s bulleix, la for-
ma correcta es bull (Com
bulleix: menteix, ressenleix,
reeulleix, consumeix, acu-
deix, conlradeix, etc. ; les
formes correctes són ment,
ressent, recull, consum, acut,
contradiu)

buriuol

bust

butlletí

butllofa; cmbulllofar

butxaca; embutxacar

buíxi

cabàs 51, 52; cabassada, cabas-
set 5 5

cabòria; encaboriat

cabra; cabrer, cabrit, cabridar

cabre; alguns escriuen caps,
cap, en lloc de cabs, cab;
evitin -se les formes capi-
guer, capigueul (les formes
correctes són cabre, cabent);
són tolerables càpigues, ca-
pigiit, per cabés, cabut

cabussar 54, 55; cabussó

cadàver; cadavèric 45

cadell ; cadellar

cadira; cadiraire 18

caimà 18

calaix ; calaixera

calç; calcina, calcinaire 8, cal-
cinar

càlcul ; calcular

cal%e

cambra (cAmara, cuarto);
cambrera, cambrola, recam-
bra

càmfora ; carn forat

camp; camparol 9 pag. 19 nota

campetxo

cànem

causar

canso 38, 39; causoneta, cau-
soner, cansonejar

cant, cantar, cantarella

càuter, càntir; canteret, canliret

caoba

caos

capdal

capdell; capdcllar, descapdellar

capficar

capgirar; capgirament, capgi-
rada, capgireu

capillar, capillarilal, pseud.
de cabell; der. cabellera,
cabelladura, escabellar

— 77

capítol ; capitular

capmàs

caprilxo; capritxós, encapritxar

capsa

capsar 54, 55; escapsar, cap-
sada, capsal, capsalera, cap-
siró 55

captar

captiu, f. captiva; captivar,
captivitat

caputxa, caputxí

car, f. cara, dif. de card 47.
De car: caror, caresa, enca-
rir. De card: carda, cardol,
escardol

carbó; carboner, carbonada

carcanada

càrrec 45 ; càrrega, carregar

carretella 28

cariílag 45 ; carlilaginós

cartrolina, der. de cartró

cas, pi. casos

casino

casolà

cassar 38, 39; cassador, cas-
sera 55

cassola 38, 39

càstig 45; castigar, castigamenl

catàleg 45 ; catalogar

catàstrofe

catorze; calor pe-
cava c 17, 45

cavall; cavaller, cavalleria;
cavalcar, cavalcada

cavillar 28; cavillació

ceba

cedre

cego, cec 45, f. cega; ceguedat,
ceguesa, cegar, encegar, en-
cegament

cena; cenacle

cendra; ceudrer, cendrera, cen-
drada, cendrós; pseud. in-
cinerar

cent, pi. cents, centes; centè,
centena, centenar, centener,
centenari ; centímetre, centi-
grani, cenlilitre, etc. ; cen-
tumvir

centre

cep

ceptre 36

cer, acer ; acerat

cercella

cèrcol, cercle ly ; encer colar

cerebel (sin. cervellet); cere-
bellós 28

cert, í. certa; certer, certesa,
encertar ; certitud

cervell; cervellet, ecervellat ;
pseud. cerebral, cerebro-es-
pinal, cerebel

Cèsar

cessar

cessw

cetrill; cctr'üleres

cèver m., dif. de ceba; cèver
socotri

Ciceró

cicle; bi cicle, hemicicle, cíclic
45, cicloide, cicló

cigala

cigne (cisxe), dif. de signe

cilindre

cim

cinc 45; cinquè, cinquena;
pseud. cinquanta, quint

eiiidria

cingle 3 5 ; cinglera

ei nia 35

cipia 35

circ 45

circol 17; circular, circulació

circumferència

circumflexe

circumpolar

circumstancies

circumvalació

cirera; cirerer, cirerar

cirurgià, cirurgia ; pseud. qui-
rúrgic 45

cistell; cisteller

ei uró, cigró

ciutat; ciutadà

civada

civella; civellam

clapir

clar, f. clara; claror, clarelal,
clarejar, aclarir, aclariment,
esclarir, clarificar

classe

clavaguera; clavagueró

clepsa

clivell, clivella, clivilla

clor; clorur, cloroform

cobdícia; cobdiciós, cobdiciar
(cobejar)

cobh

cobrir

codicil ; codicillar 28

còdol; codolós, codolar

codony; codonyer, codonyar,
codonyat

cofurna ; encofurnat

cognom (apellido)

cohesió

coissó 54, 55

cok, dif. de coc 45 (cuiner)

coll inicial 28

colom; colomar, colomaire 18

col rar

col\e; recolzar -se, recollida

comble (colmo)

comeusar 38, 39

comerç 51, 52; comercial

comiat (despedida); donar co-
miat, pendre comiat

commemorar

79

commensurable

commoure

commiseració

compelür 28

compte, dif. de comte (conde)
i de conte (cuento) ; comp-
tar, descomptar, bcscomptar,
comptador; com lesa, comiat
comtal; contar (narrar)

comú, comunmcul

còncau, f. còncava; coucavitat

concórrer se conjuga com cór-
rer; evitin -se formes com
concorreixo, coucorreixi, con-
corris, concorrin!, concorrirc,
etc; les formes correctes
són concorro, concorri, con-
corregués, concorrent, con-
correré; pseud. concurrent,
couen r ren eia ; concurrent
correspon al castellà con-
currente; concorrent , a

CONCURRIENDO

conèixer: coneixement, couei-
xensa 54, 51; evitin -se les
formes coneixo, coueixi, co-
neixes o couesqués; les for-
mes correctes són conec 45,
conegui, conegués (en cam-
bi, no s'escriurà coneguent,
sinó coneixent). Com conèi-
xer: desconèixer, regonèixer,

aparèixer, comp a r èixer...
Evitin-se formes com apa-
rescut, compar escut; les for-
mes correctes són aparegut,
comparegut

confegir

congesta

conill

conjectura

conquerir; conqueridor ; con-
questa

coureu, conrear (conresar)

consanguiui; consanguinitat

cònsol 17; consolat

constel•lació 28

consumpció

continu ; continuïtat

cop; copet, copejar

corb, f. corba; encorbar; pseud.
curvilini

corc 45 ; corcar

corol•lari 28

coronisa

córrer ; en el subjuntiu corre-
guem, corregueu, corregués;
corregut, correguda, corre-
dissa 54, 55

correlgir 26

corretja 26; correljam

corriola

corrosió; corrosiu

cos't, cosina

— 8o

cosir 7

cos sa 38, 39; cosscjar 55

costum

cotxo, cotxe; cotxer

covard 47, f. covarda; covar-
dia, acovardir -se

cove; cove 11 et

crani; cranià; crauiomelría,
craniologïa

cràter

credo

créixens

■cremor

crepúscol 17, crepuscular

cristallisar 28

crossa

crosta; crostisser 54, 55;
pseud. crustaci

cru, í. crua; cruesa, cruor

cruspir

cua: cuola, cucia, escuar

cub

ciibitus 13 pag. 23

cucut

cuixa: cuixot

cullera; cullerada

curt, f. curta; curledal, caria-
ria, cartejar

curull; curullar

daina 18
d alè

dalir-se
damunt
darrer, f. darrera ; darrerenc

45, darreria, darrera de,

endarrerir
davallar; davallada, davalla-

ment
davant ; davanter, davantal
dàvol
debades

dèbil

defalliment

degotar

deixeble

dejorn

dejuni

delicte

delit; delitós, delitar

demagog 45

d è 11 tol
depòsii

desgavell; desgavellar
desig 48 ; desitjar 26
desinvolt

deslliurar (librar); deslliura-
ment
despaig 48 ; despatxar
despesa (gasto)
despullar
destil•lar 28
deturar
deure; devent, devem, deveu.

devia; pseud. dèbit, debitori

deute; endeutar -se

devesa

diaca

diàfan

diàleg 45 ; dialogar

diàmetre

diflong 45

digne, f. digna, pi. m. i f.
dignes

dir: eviti -s digueu t (la forma
correcta es dient 59)

disc 45

discussió

dissabte

dolç 51, 52, f. dolça, pi. dol-
ços, dolces; dolçor, dolcesa,
dolcejar, endolcir: pseud.
d ui ei ficar

dolent, f. dolenta; dolenteria,
dolentor

domàs

donzella

dosser

dracma

dragea

dropo; dropejar, endropir-se

duaner

dubte: dubtar, dubtós, indub-
table

dur, f. dura; duresa, durícia .
endurir

dur; en el present s'escriu
duus, duu i dus, du; eviti -s
duguent (la forma correcta
es duent 59)

Ebre

eclesiàstic 45

eclipse

eco

efeminal 8

eficaç 51, 52; eficàcia

eixir: eixida, sobreixir, reeixir

element; elementar

elipse

eloqüent

embaumat

embussar 54, 55

emetre, compost (com adme-
tre, ometre, permetre, etc.)
del verb antiquat metre.
Evitin -se en aquests verbs
formes com omitir, oiui-
tint, omitim, omitirc, omi-
teixi, etc. Les formes cor-
rectes són ometre, ometent,
ometem, ometré, ometi

emfàtic 45; èmfasi 32

emmagatzemar

emmalaltir

emmaulkvar

emmidonar ■

emmotllar

82 —

empaitar 18
empatollar
empèdreir 59
empelt : empeltar
empleu : emplear
emplujat, der. de pluja
emprovar
encalsar 54, 55
encallar

encenedor, encenalls

encara

cneatifar

cuc eh

encendre;

encens; encén ser, encensar, en-
cénsa Ja

encís: encisar

encongir

encoratjar, der. de coratge;
coratjós

encorbar

endevinar

endinsar -se, der. de dins

endolcir

enemic 45, f. enemiga

enfonsar, der. de fons

enfurismar

engal/ar, der. de galta

enginy; enginyós, enginyer,
enginyar -se

engolir, der. de gola

enjogassat 54, 55

enjuuyir

enlairar 18

enllcjeruar

enllestir

enlluernar 59

enquesta

enrabiar-se

enraonar 59

ensejar

ensems

e useu v ori r

ensopegar

cutebeir 59

entusiasme

enxiqnir

eu\e

Eol

epíleg 45

episodi

equador

eqüestre

equipollencia

equívoc 45

equilàter

erroni

eruga 9

esbaïment

esbergitiia

esberla ; esberlar

esblainiat 18

esblauqueir 59

esbotzar

esbravar -se

83

esbrinar
esbullar
escac 45 (jaqué); escacs (aje-

DREZ)

escaducer 54, 55

escaguitxar

escairar 18, de escaire

escalfa ir 59 ; escalfar, escalfor,

escalf
escalivar, de caliu
escàndol; pseud. escati dalisar ,

escandalós

escantellar, decanteu; cantellut

escanyussar 54, 55

escarafall; escarafallós

esca r celler

escarransit

escarràs; escarrassar-se 54, 55

escaure; escaient 18, escaiensa

54, 55 (plazo)
esclafir

escletlla, escletxa
escola; escolà, escolania, escolar
escoltar
escorcollar
escorsa 54, 55; escorsar, dif.

de escursar
es cor só 54, 55
escorxar, escorxador (mata-

dero)
escriure; escrivint, escrivim,

escriviu, escrivia; evitin -se

en el subjuntiu les formes
escrivim, escriviu, escrivís;
les formes correctes són
escriguem, escrigueu, escri-
gués;- der. escrivà, escrivent

escruixir

escrúpol; escrupulós

escursar

esdevenir

esfereir 59

esf ullar

esgarrifar ; esgarri jos

esglai 18 ; esglaiar

església

esgratinyar

esgrogueir 59

esllanegar

esllanguiment

esllavissar 20, 54, 55

esmaragàa 8

esmicolar

esmorsar 3 1

esòfag 45

esparó 9 pag. 19; esparouar

espar pillar

espàrrec 45 ; esparreguera

esparver 9 pag. 19; esparverar

espatlla; espatllat

espectacle

espellifar

esperit; esperitat; pseud. espi-
ritual

84

espetec 45 ; espetegar

espeteruec 45 ; espeter negar

espígol

esplèndid 47; esplendidesa

esponja; esponjós, esponjat
espontani, f. espontània: espon-
taneïtat
esquadra
esquarterar
esquena; esqueueta
esquerp, f. esquerpa
esquerre, f. esquerra; esquerrà
esquig 48 ; esquitxar
esquitllar
estable

establir; establiment
estalvi; estalviar
estavellar 20
estella; estellar
estemordir
esternul; esternudar
esterrufar-se
Esteve; Estevenet
estil; estilar
estimbar

estiu; estiuet, estiuar
estoig
estómac 45
estordil
estovalles

estovar; estovament
estreb: estrebar, estrebada

esluba

esvalot ; esvalotar

esvanir -se

esvelt, f. esvelta; esveltesa

esverat; esverament

euga; eugassada

europeu, f. europea

evacuar

examen

e xe client

excloure: se conjuga exacta-
ment com cloure; evitin-se
les formes excluir, excluint,
excluim. exclueix, excluis,
exeluit, etc; les formes
correctes són excloure, ex-
cloent, excloem, exclou, ex-
clogués, exclòs; pseud. exclu-
sió. Com excloure: concloure,
incloure

exempció, exemple

exigu, f. exigua

expellir

explosió, explosiu

fadrí; fadrinalla

fageda 26, der. de faig

faisà 18

fajol

falç fia falç j 51, 52

fallada

fallible

— 8s

falcó; faíconada

fals, f. falsa

fang 45 ; fanguera, fangós

far (faro), farola

fart, f. farta; far tanera, afar-
tar

farfallós

fascicle 17

fatxada

fava

febre: febrada, febrós, enfe-
brar-se

fecon, f. feconda; pseud. fe-
cunditat

Fedrc

feix: feixuc 45 , f. feixuga

feliç, pi. feliços, felices; feli-
citat

femella

fem tu

fenomen

fer; futur faré; en el subjun-
tiu s'escriu fassi (fassa) i
faci (faça) 54, 55

fera (fiera) ; feredat, feresa;
feroç, ferocitat, ferotge

ferro, ferre

fesomia (per fisionomia)

festuc

fetge

fetor

fiblar; fiblada, fibló

fiïagarsa 54, 55; esfilagarsar
fill; fillol, afillar; pseud.

filial
finestra ; finestró, finestral
flagellar 28, pseud. de flagell
flaire 18; fiairós, flairar
flequer, de fleca
fletxa
flonjo

flor; floreta, florir, florida
fluid 47, f. fluida: fluidesa,

fluidital
foc 45 ; fogar (hogar), foga-

rada , fogó , fogonada , fogaina

18, foguera, etc.
fofa

fonoll; fonolleda, fonollar
formiga: formiguer, formigor
fornir; forniment
forrellat

forsa 38, ^-forsejar 55
fort, f. forta; fortesa, fortor,

enfortir, fortificar
fosc, {. fosca ; foscor, fosquedat
fosquejar, enfosquir
fossar

França, francès
frase
fred 47, f. freda; fredor, fre-

dorada,frcdolic 45, refredar
freixe; freixe neda
freqüent; freqüència

— 86 —

fruir (gozar)

fruita, fruit 18; fruiter, frui-
terar
fuet; fuetejar, fuetada

fllg'r
fui es a
futilla
fulra]

gairell 18
gal àpat
gal•licisme
. galseran

ganivet; ganivetada
garba : garbera
gargamella; esgargamcllar-se
garlanda, guirlanda
garrell

garri; garriaar
garric 45

gaudir; gaudiment
gaveta 20
galeta
gegant, f. geganta, geganlesa,

gegantessa; gegantí
gel; gelar, gelor
gelós; gelosia (no gelós ni ce-

los), engelosir
gemec 45 ; gemegor, gemegar,

gemegaire 18

o o

gener, janer
geniva

genoll; de genollous, ageno-
llar-se
gens

gent; gentada
geògraf

geòleg 45; geologia, geològic 45
geperut 9 pag. 19 nota
germà; germanor, agermanar
gessamí

gibrell; gibrelleta
ginesta; ginestera, ginestar
gitar

gl™ 54, 55;S^w
glatir

golf

gos 54, K, gossa; gossada

gotim; esgoti mar

governar

granota

graó 59 (esglaó)

gras, f. grassa; grassor (dif.

de grassa, f. grassona),

grasses a
gravar

grec 45, grega
greix; greixor, greixós, grei-

xum, engreixar
gresol
grèvol

gris, f. grisa; grisenc 45
griva
groc 45, f. groga; grogor, gro-

— 87 —

gueuc 45, groguejar, engro-
guir-se, esgrogueir

groller, i. grollera

gronxar

pros, f. grossa; grossor, grossa-
ria, engrossir

gruix; gruixut, gruixaria, en-
gruixir, eugruixar

guano

gttaret, goret

guatlla

guerrer

guerxo; guerxós, guerxesa,
guerxar -se

guix; guixat, guixaire, engui-
xar

guspira; guspirejar

gust ; gustós, gustar

habitud 47

ham

harmonia, harmònic 45, filhar-

mònic

harpa; harpegi

haver

hebreu, f. hebrea

hemisferi

heptagou

heral, herau

heretge; heretgia

hereu, f. hereva; heretat, here-
tar, heretament, hereditari

heterogeni ; heterogeneïtat

heure

hexàgon

hidrogen

hidròxid 47

higroscòpic 45

himne

hipòcrita

hipòdrom

hipopòtam

hivern; hivernal, hivernar, hi-
vernacle

home, pi. homes, hòmens; ho-
menet, home 11 ot

homogeni ; homogeneïtat

homòleg 45, f. homòloga

horitzó; hori%pntal 33

horroritzar

hortolà, hortelà, de hort

host, la host

hoste

humà

humil; humilitat, humiliar-se

humor

i 18

idilli

ídol

iglesia

ignoren t ; iguoceiicin

ill inicial 28

imatge; pseud. imaginar

88

imbecil•litat 28

immens
immediat

m migració

mminent

mmon, f. immonda

mmoral

mmortal

mpellir 28
impossible

mpremla

impressió ; impressiona r
index

ndividu

iidult

nfant ; infantesa, infaular

nfermer

nfinitesimal

nuar; inflor

ngenn, f. ingènua; ingenuïtat

ngerir

m/c 45, f. iniqua; iniquitat

njectar

nsecte

nstantani

ntellweni 28
interpel•lar 28

nterval
iodur
issar 38, 39

ja

janer

jas 54, 55 ; ajassar-se

Java

jeia 18

Jerusalem

Jesús

jeure, jaure

j°

jockey

jonc 45; joncar
jornal
Josep 43

jou

jove, m. i f. ; jove u el, jovent,
jovenalla, enjovenir, rejove-
nir; pseud. joventut o ju-
ventut 8, juvenil

judici

jueu 59, f. jueva

jugar 7

juglar

juliol

just, f. justa

jutge

L•leidoscop

kanguru

kaoli

1; erm es

kiïogram

lúlòmelre

kiosc 45

- 89 -

kirsch

kist
huit

lactífer
libellista 28
liceu

limfa; limfàtic 45

lingual, lingüístic 45, pseud.
de llengua

liquen

líquid 47, f. líquida

litre

lívid 47, f. lívida

lladó; lladoner

lladre, m. i f.; lladregot

llagosta; 11 agostí

llamp; llampec 45, llampegar,
llampar

llaugonissa 54, 55

llard 47 ; llardós, llardó, en-
llardar

llarg 45, f. llarga; llargada,
llargària, llargarut

Has 51, 52; llassada, llassar,
enllassar, eullassament

Llàtzer; Uat\erós

llaui 59

llavi; pseud. labial

llavor

llebre; llebrer

llegum

lleig, f. lletja 26 ; lletjor, llei-
gesa, enlletgir

llémena

llcminer

llensar, llansar 5, 38, 39

11 en sol 54, 55

llepi ssós 54, 55

lleuger, f. lleugera; lleugeresa,
alleugerir

llim, llims

llinyol (nyinyol)

llissó 38, 39

lliure, m. i f.; lliurar, deslliu-
rar (libertar), deslliuran-
sa 54, 55 ; pseud. llibertat,
lliberal o liberal, liberalisme,
liberal i tat, llibertí, lliberti-
natge

llodrigó

llombrígol

llonga

llop, f. lloba

llossa 54, 55; llossada

lluerna 59

lluert 59

lluisme

llum; llumenera, llumenetes

llúpol 17

llur eia

llus 54, 5 5

logaritme

luxe

9°

maduixa; maduixera, madui-

xerar
madur, f. madura; madurar
magrana; magraner
magre, f. magra, pi. m. i f.

magres; magror, magresa,

magristó, magrejar, ama-

grir-se, emmagrir-se
maig
mainada
majestat
major
malalt, f. malalta; malaltia,

malaltís 54, 55, emmalaltir
malehir
mamífer
mànec 45
mànega
manescal
manyà
marbre (màrmol); marbrcr,

marbrat
mare

marge; pseud. marginal
Marian

marit; maridar -se
mars 51,52
martiritzar 34, de màrtir,

martre; martiri
masegar
masell
mateix 9

matclàs 9, 54, 55; matelasser
matucer 9
medecina
meitat 18
mejicà
melliflu 28
menjívol

meravella ; meravellós
meridià

mestre, f. mestra, mestressa
metall; pseud. metaüic 28
meteor

metge, metgessa
metzines 9; emmet-Jnar
meu, f. meva

mig 48, f. mitja 26; miljà,
amitjanar, mitjausaut 54,

55

mil•lenari, mil•lèsim

millor, m. i f.; millora, mi-
llorar

minova

minvar

miracle; pseud. miraculós

misàntrop

miscellania

missió

mòbil; immòbil, automòbil,
mobilisar, mobilitat

model

moixi

moixó

9i

iiioka

moldre; mols, mol correspo-
nen a mueles, muele;
mòlt, mòlts, 3l molido, mo-

LIDOS

molt, f. molta; moltíssini;
pseud. multiplicar, multi-
tud 47

món; pseud. mundà

mouastir

monjo

monstre; pseud. monstruós

morir; mors, mor, correspo-
nen a mueres, muere;
mort, morts, a muerto,

MUERTOS

mossegar

motxilla

mucosa, mucositat, pseud. de
móc; der. mocós, f. mocosa,
mocar, mocador

mugró

mujada

muller ; amullcrar

in unió

munir

muntar, de munt; remuntar,
desmuntar; amunt, damunt;
cf. mont (Montseny, Mòni-
ca u, Montserrat), mont au \a

museu

mussolina

mustela

mustatxoni

musulmà

nacre (nàcar) ; nacrat

nansa

nasal 32

natjada, de natja

nebot, f. neboda

necessari

nedar, uadar 5

negre, f. negra; negror, ne-

grenc 45, negrejar, ennegrir
neguit; neguitós, neguitejar
néixer, nàixer
Neptú
Neró
niarada 9 pag. 19 nota, de

niu; niar, niada
nimfa
ninxo
nodrir; nodriment, nodrissó 54,

5 5 ; pseud. nutrició
nom; nomenar, anomenar;

pseud. nominar, nominació
nostre, f. nostra, pi. m. i f.

nostres
nou, f. nova; novell, novedat
uullitat 28

obeir 59
obesitat

— 92

objecte

oblic 45, f. obliqua

oblidar; oblit, oblidós

oblong 45, f. oblonga

obscè

obscur

obsessió

obtenir

obtús

ofegar: ofec 45

oferir

oir 59

òliba

Olitnp

oliva: oliver, oliverar, oliveda

oltra

ombra (sombra) : ombrós, om-
brat, ombrejat ombrívol:
pseud. umbràcul

omplir, umplir; omplenar

on, aon 59

oncle

on\e; on^è

opressió

optar

òptic 45

optimisme

opüscol 17

ordir

orella; orellut

oreneta

orfe, f. òrfena; orfauitat

orgue, orguen, m. (órgaxo);

pseud. organista, òrgan is ar
origen
orquestra

òs; ossera, ossada, ossut
oscil•lar 28
ou; els der. s'escriuen amb u

i sense : ouera i ona
ovirar
oxigen, òxid 47

pacte
pair 59
país; paisatge
pal et

pampallugues
pàmpol
pau is 51,52
pantan
panteix
panteó
papallona 9

paper; paperot, paperina, em-
paperar
paradoxa
parallel 28
parc 45
parpella

pascua 22; pascual
passejar
pàssera
passió

93

pastanaga 9
patafi
patge
pau

pavelló 19

pebre; pebrer, pebrera, pebrot
pedruscall
pellofa

penedir; penediment
penell (veleta)
pentinar
peó

percassar
perdre 47
Pere
perelló
peremptori
perhom
períod
per missió
pertànyer
pertocar
pervenir
pesant; pesantor
pessa 38, 39

pessic 45; pessigar, pessigolles
pesta, empestar (dif. de empas-
tar, de pasta)
petge ; petjada
petit; petitesa, empetitir
petó 9; petoner, petonejar
petxina

peu

piano

pigmeu, pigmea

pinzell; pinzellada

piràmide

Pireneu; pirenenc 45

pissarra 38, 39

pitjar

plaer 59, pler

phnsó 54, 5 5

planter

plassa 38, 39; plasseta 55

platja 26

Plató

platxerta

plaure, complaure, desplaure;
evitin- se formes com com-
plasc, complasqués, complas-
cut (les formes correctes
són complac 45, complagués,
complagut)

ploma (pluma); plomall, plo-
mat, plomós, plomar

poble; poblar, població; pseud.
populós

pobre, m. i f. ; pobresa, pobre-
tat, pobrejar, empobrir

poder 7; pots, pot; evitin-se les
formes poguer, poguent (les
formes correctes són poder,
podent)

poeta

94 —

poetaire 9 pag. 19 noia

pitjor: empitjorar

pol

polígon

polir

polisulfur

pol\e ; polsada

poma; pomer, pomera, pomerar

poncem

pontífex

por; poruc 45, f. poruga, es-
poruguir

porpra (púrpura); porprat,
porpres, cmporprar ; pseud.
purpurí, purpuriua

porquerol, porqueler 9 pag. 19
nota

possessió

possible

potiner

pou; poal, poar

prada

preciós, pseud. de preu;
preuat, menysprear

pregon, f. pregona (profundo)

premsa ; premsar

prendre, pendre 63

presagi

presó; empresonar

préssec 45; presseguer

presumpció

prelenció ; pretenciós

primer, f. primera; prime-
renc 45

príncep

probable, probabilitat, pseud.
de provar; provatura, apro-
var, aprovació

producte

professió

progressió

prohibir

proisme

projecte

pròleg 45

prompte

propi i ; proprietal

prosaic 18, 45

prosèlit

prosòdia

prosopopcia 18

proveir 59

pruitja

pubill

pudor

pullular 28

puncella 9

puuir; punible, punició

punxar

pupillar 28

pu pillatge 28

puput

pusil•lànime 28

pussa 54, 55

— 95

putxinel•li 28

rajolí

rumor 9 ; ramorós, ramorejar

quadrilàter

rampell; rampellut

quadrüped 47

rancor 8, rancúnia; rancorós,

qualitat

rancúnies

quan, adverbi de temps

raó 59

quant, f. quanta; quantitat

rassa 38, 39

quaranta; quarantè, quarantena

ratolí

quaresma

rave

quart, f. quarta, quarter

rebel•lar 28; rebel, m. i í.

quatre

(rebelde), rebel•lió

que, què

reblo

qüestió

re bossa r 54, 55

qui

rebost; reboster

quintar

rebre: rebs, reb, són escrits

quinze; quinzè, quinzena

per alguns reps, rep

Quirze

rebrec 45; rebregar

quocient

rebuig; rebujar, rebutjar 2G

quota

recepta; receptar

quotidià

redempció, redemptor

reduir 59

ràb

regalim, de regalar

rabal

regirar

rabassa 54, 55; rabassut, arra-

regla f., dif. de regle m.

bassar

regne; regnar

rabejar

regna (rienda)

rabeut

regueró

ràbia; rabiós

rei, reina 18; reialme, real,

ràfac 45

ral, reieló

ragatxo

reina 59, 69; reinós; pseud.

raim 59

resin i 'ficar

rajola, rajoler

rejectar

- 96 -

relliscar
remugar

renda

renec 45 , f. renega

rengle

repel•lir 28

reptar

reques ta

residu

retaule

rètol

retrògrad

retrunyir

revifar -se

reviscolar

ribot : ribotejar

ridicol 17

ritme

ritu

riure; eviti- s riguent (la for-
ma correcta es rient 45);
rialla, rialler, enriolat

roig, f. roja; rogenc 45, rogent ,
rojor, rogejar, enrogir, en-
rogiment

romandre (quedarse)

rompre; romps, romp (dif. de
rom, licor); en els compos-
tos interrompre, corrompre,
etc, evitin-se formes com
interrompir, interrompiíit,
interrompim , interrompeix,

etc; les formes correctes
són interrompre, interrom-
pent, interrompem, inter-
romp

rondinar

ronyó

ròssec 45; arrossegar

rostir

rostoll; rostollar

rovell; rovellar-se

rovelló

rublir

rúfol

rutiü 9

saba

sabata; sabater

saber Y. cabre

sabi ; sabiesa

sabó; sabonera, ensabonar

sacrileg 45; sacrilegi

sadoll ; sadollar

safareig; safareget 26

Safo

safrà 38, 39

sagell 9 ; sagellar

sagó; sagouet

salut ; saludable

salvatge

sàl%er; sal^ereda

Samsó

sang 45 ; sangós, sangonós, san-

97 —

gouell, sangonera, sagnar,
sagnada, sanguinolent , san-
guini, sanguinari

Saragossa 38, 39, 54

saiellit 28

savi V. sabi

sauc 59

Saxó nia

secundari

sedàs 54, 55

seduir 59

segle; pseud. secular

segon, f. segona

següent

segur, f. segura; seguretat,
assegurar, asseguransa 54,

55

senalla

sencer, f. sencera

senyor

sen\ill ; senzillesa

sepulcre

ser o èí«r," evitin -se les for-
mes sigui, sigueres, etc,
sigues, signessis, etc, siguent
(les formes correctes són
/ui, /(;/■«, etc, fos, fossis,
etc, jíh/ o essent); són to-
lerables sóc i .>/£»/ per ió i
estat

sèrie

servei 18; pseud. servicial

sessió

set ; setè

set ; assedegat

setmana ; setmanada

sexe; pseud. sexual

sillaba 28 ; polisíllab, mono-

sillab, dissillab
símbol
simfonia
simple
símptoma
sis; sisè
sitjar

sobte; sobtar
sòcol
sofrir

sogre, sogra
sojornar
solcir

sollicitar 28
sòlid 47, f. sòlida; solidesa, so-

liditat
solo

somriure
sord 47, f. sorda
soroll ; sorollar, sorollós
sort ; so rl ós, dissort
sortir 7

sospir ; sospirar
sostreure

sovint ; sovintejar
subhasta 58

98 -

subjecte

subjugar

subornar

subsistir

substància

subtar

subtil; subtilitat, subtilisar

suc 45; sucós, sucar, suquejar

succeir 59

succés; successió

succint, f. succinta

sucre 38, 39 ; ensucrar

sufocar

suggerir

Suissa 38, 39

s u missió

sumptuós

suor 59, de suar

supèrbia ; superbiós

superflu

suportar

supressió

sumit

sutge

tabac 45

tabac 45

tacte

tafaner

tàlem

tamborella

tard 47; tardà, f. tardana, tar-

dar, retardar, retardament

tarde

taronja; taronjer 25, taronjerar

tassa 38, 39; tasseta 55

tauró (tiburón)

tavella

taverna 19; taverner

tavola 20

teatre

tebi ; tebior, tebiesa, entebeir 59

tècnic 45

telègraf

teler, de tela

tel l ari na

temps

temptar ; temptador, temptació,
temptativa

tenaç 51, 52; tenacitat

tendre, f. tendra, pi. m. i f.
tendres; tendror, tendresa,
iendrum, entendrir, enternir

tenir (o tindré); evitin -se les
formes tiuguer, tingueu t

tèrbol, f. tèrbola; enterbolir

teranyina

terme, termenar ; pseud. ter-
minar, terminació

termòmetre

terra; terrós, f. terrosa, terregós,
terrasser, terrissa, terrisser,
terròs , terrossos , terreny,
terrer; terrestre, terraqui,

— 99

terrícola, territori ; tcrrejar,
aterrar, desterrar, enterrar,
soterrar; subterrani, soter-
rani

terrabastall

terratrèmol

terregada

teu, f. teva

teula; teulat, teulada (dif. de
taulat, taulada, der. de
taula)

tirallonga

titllar

títol; pseud. titular

livar; tirant, livantor

tòfona

toisó

tomàquet, tomàtec 45

tomba (tumba)

tongada

torbar ; pertorbar

lorratxa

torre

tossir 7

tou, f. tova

tovalló, tovallola

tractat

traduir 59

tràfec 45; atrafegar

trair 59; traïdor, traïció

trametre

tramvia

tranquil•litat 28

transacció 31

transatlàntic 31, 45

transitin 31

trapezi

trasbalsar

treball

trèmol

tremp

trencar; trencadissa 54, 55

treniilla

trepitjar, trepig 48

treure, traure

treva

trèvol

tribu

triomf; triomfar

trist, f. trista; tristor, tristesa,

entristir
trontoll; trontollés, trontollar
tronxo

tros 51, 52; trossejar 55
ludó

tunyiua 9
tupí

turmell 9
turó

ubac, f. ubaga

ubriac 45, f. ubriaga; em-
briac 45, embriagar

— 100

udol; udolar
ui la sí re

vaca; vacada, vaquer

vacil•lar 28; vacillació

vacu i tat

vaf 19

vaixell

valer, valdré; evitin-se les

formes valguer, valgueut
vall f.
vampir
vano
vànova

vedell; vedellar
veí 59, veïna 69; veinat
vell; vellesa, envellir, revellir
velleitat 28
vèncer

vendre; veus, ven, venut
venir (o vindré); en l'impe-

ratiu vina (escrit també

vine)
venjar
vent ; ventada, ventós, venlijol,

ventall, ventar
venfrícul
verb
verd 47, f. verda; verdor,

verdós, verdet
verema; veremar (vulg. vre-

ma, ver mar)

verge; pseud. virginal

vergonya; vergonyós, avergo-
nyir

verí; verinós, enverinar

vermell; vermellós, vermellor
f., vermelló m., envermellir

vermifug 45

vern ; verneda

vernís 51, 52; envernissar

verola

vèrtex

vesc 4 5 ; vescós

vespa; vesper

vespre; vesprada, vesprejar, en-
vesprir

vessar

veta 20

vetllar

veure ; el subjuntiu imperfet
es veges i no veiés; en cam-
bi, el gerundiu es veient 18
i no vegeu t
^viatge; viatjar

vila

viiu, víiuet; vimenera, vimetera

vinclar; vincladís 54, 55

vint; vintè, vintena

virolet

virtut

viu, f. viva; vivor

viure, vivint, vivim, vivia;
evitin-se en el subjuntiu

101 —

les formes vivim, viviu.

xerigot

vivís (les formes correctes

xifra; desxifrar

són visquem, visqueu, vis-

ximiot (mico)

qués); vivent, vivificar

ximple

vocal (dif de bucal 8)

Xina; xinès

volcà (volcàn)

xinella 28

voler 7; evitin -se les formes

xinxa

volguer, volguent (les cor-

xiprer; xiprerar

rectes són voler, volent)

xitxarello 28

volpell

xoc 45; xocar

voltor (buitre)

xopoll

voluplal; voluptuós

xuclar; xuclador

volva 20

xumeneia 18

vora; vorada, vorejar

xurriaques

vori, ivori 20

vostè

\ebra

vostre, f. vostra, pi. m. i f.

lefir

vostres

%/i

vuit 18 ; vuitè

\enc 45

%enil

wagó

Zenó

\ero

xacolata

[igomàtic 45

xajac 45

Vg-%fig> VSa-x'Sa

xamòs

liuc 45

xaragall

%pdíac 45

xa r rac 45

lo na

xaruc 45, f. xaruga

apologia

xemeneia 18

ERRADES

Pag. 10. — En la penúltima línia del § 3, aon diu: «la pronuncia
sol no ns diu», ha de dir: «la pronuncia sola no ns diu,
en efecte,»

Pag. 20. — En la darrera Unia, després del mot Carme, cal afe-
gir: «Ademés, una lladre».

Pag. 22. — En la 8.ena línia, començant per avall, aon diu: «pal»,
ha de dir: «pol».

Pag. 26. — En la 2.a Unia cal afegir: «cònsol i consul».

Pag. 26. — En la 7.ena Unia, aon diu: «màrbol», ha de dir:
«màrmol».

Pag. 28. — En la i.« Unia, aon diu: «cavall, Esteve», ha de dir:
«cavall, covard*, Esteve».

Pag. 30. — En la 7. ena Hnia del § 23, aon diu: «No s'ha d'es-
criure iglesia ni iclesia, sinó església», ha de dir: «Tampoc
s'escriu iclesia, sinó iglesia, i millor església».

Pag. 30. — En la darrera Unia del § 24, aon diu: «la u quan
va», ha de dir: «la u quan, representant la vocal u, va».

Pag. 33. — La Unia 11 ha de dir: «tranquil•litat, velleitat».

Pag. 36. — En la 3.» llista del § 33 s'han oblidat els mots gal^e,
benzina, embranzida.

Pag. 37. — La penúltima Unia del § 35 ha de dir: «.-dria, cingle*,
ciuia*, cipia*, ciuró, civada, civella; brutícia,»

Pag. 43. — En la io.ena Unia, aon diu: «fred (també fret»), ha
de dir: «fred, humit (també fret, humit)».

Pag. 47. — Aon diu: « esquer raçar », ha de dir: «esca rraçar», i
aon diu: «escurçó», ha de dir: «escorço».

— 104 —

Pag. 49. — En la 3.™ linia, aon diu: «un sò», ha de dir : «qual-
sevol altre sò».

Pag. 58. — En la 9.er"< linia començant per avall, el ; ha de ser
reemplaçat per :

Pag. 72. — Aon diu: «ample, f. ampla, pi. i f. amples», ha de
dir: «ample, f. ampla, pi. m. i f. amples».

Ademés s'han oblidat alguns nombres en la llista alfabètica :
el 9 al costat dels mots ambaixada, angunia (pag. 72), regne ró
(pag. 95); el 28 al costat dels mots capil•lar (pag. 76), equipollen-
cia (pag. 82). excellent, expeïlir, fallada, fallibh (pag. 84), galli-
cisme (pag. 86), idilli (pag. 87), milleuari, miscel•lània (pag. 90);
el 45 al costat dels mots festiic, fosc (pag. 85) i algun altre.

INDEX

capítol i. vocals

Preliminars 9

Vocals tòniques 10

a, e en les sillabes anteriors a la dominant ; o, u en el ma-
teix cas ii

a, e finals 20

0, 11 finals 22

Terminacions de plural 23

Terminacions verbals 23

Terminacions atones en general 24

i, y 26

CAPÍTOL II. CONSONANTS INICIALS DE SILLABA

h v 27

h, p 29

<'> «7», '1 29

c, g 30

g>gu )0

g»i 30

%* l) 3 '

10

io6 —

Pags.

tg.t* r-

« 32

r> rr 33

s, ss 34

l 36

K 36

ce, ei 36

P 37

* 38

-Y- /v 39

CAPÍTOL III. CONSONANTS FINALS DE SILLABA

b, p interiors 40

/>, p finals 40

í", g interiors 41

i", g finals J 1

</, / interiors 43

(/, / finals 42

• 43

Kj * 13

7//, n 44

í, ç finals 46

-v final * 46

APÈNDIX ALS CAPÍTOLS II * III

P 47

*, w \B

CAPÍTOL IV. LLETRES MUDES

b 49

r 5'

10

Pags.

Altres lletres mudes 52

CAPÍTOL V. SIGNES ORTOGRÀFICS

I. ACCENTS GRÀFICS 54

II. APÒSTROF I GUIONET ) 9

Complements atons posposats al verb

Articles definits 66

Preposicions 68

Supressió de la r muda 69

Guionet 69

Llista de paraules 7°

Errata 105

LIBMERIA PASSIM, 5. .
Bailén, 134 - Teléf. 257 47 57
BARCELONA-9

OBRES DEL MATEIX AUTOR

_p

Ensayo de gramàtica de catalàn moderno (ago-
tada).

Contribució a la Gramàtica de la Llengua Cata-
lana (premiada en els Jocs Florals de 1896) . . '

Tractat d'ortografia catalana 1

Silabari Català í

EN PREMSA

Primer llibre de lectura, complementari del Silab
Català.

EN PREPARACIÓ
Elements de gramàtica catalana pera les escoles.

PC Fabra, Pompeu

3833 Tractat de ortografia

F33 catalana

PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY